Esclavatge laboral, sexual, infantil...

Doncs sí, ja podem estar en ple segle XXI que segueixen patint “masses” persones formes d'esclavatge que tot sent antigues es mantenen: el laboral (treballadors sense ni el més mínim dret laboral), el sexual (tràfic inhumana de blanques), l'infantil (famílies amb desig de tenir criatures) o, bastant més sòrdid, el de tràfic d'òrgans i teixits humans...

Precisament d'aquest tema s'ha tractat a la reunió de l'Organització d'Estats Americans (OEA) d'Illa Margarita (Veneçuela) sobre el tràfic i esclavatge de persones. On, John Biehl, representant del Secretari General de l'OEA, José Miguel Insulza, ha remarcat que el contraban de persones no es sanciona de forma suficient i, sobretot, de forma homogènia per tot el continent.

Però, no us penseu que, per exemple, el tràfic de blanques, no tingui un impacte a nivell mundial. Un impacte que té molt a veure en fluxos de dones enganyades o segrestades que amb la promesa d'un món millor acabant en un infern brutal. No pas gaire lluny! Doncs no fa gaires dies que la policia va detenir tant homes com dones que obligaven a les seves “esclaves” a oferir el seu sexe durant 20 hores!!!!! (sic)

Tanmateix, aquest problema és més endèmic al continent americà. On el bressol, si és que en tenen, decidirà si un nen pot arribar a la universitat o una feina qualificada o simplement formar part d'una propietat on terra i persones es confonen dins la ment del seu propietari...

I, el pitjor de tot, que EUA s'estranya que l'esquerres indigenistes o simplement amb un discurs de protecció social tinguin tants vots!

Ricard Monistrol

Irracionalitats enfrontades....

Senyors i senyores, enfrontats amb diferents pesos però igual de tossuts al ring d'un tauler d'escacs potinejat : EUA i Iran!

Perdoneu l'entrada però això ja fa olor de socarrim! Per un cantó, Iran amb un president que no acabo de veure que sigui tant ingenu com sembla, o com a mínim el seu clergue i líder suprem no ho és gens ni mica... Per l'altra un George W. Bush decidit a “democratitzar” de forma violenta a aquells règims que no els siguin fidels o molestin la supremacia militar d'Israel a la zona.

El punt de trobada de ambdós conflictes? L'enriquiment d'urani que porta a terme Iran. Però com sembla que no hi ha prou llenya per afegir per culpa d'europeus, xinesos i russos ara Bush s'ha tret un as de la màniga: culparà a Iran per cada soldat d'EUA mort a Iraq....

O sigui totes les bales, explosius i garrotades que matin soldats tindran un sol responsable, molt més tangible i odiós que no pas una resistència que té diversos orígens (no confondre amb els delinqüents que es dediquen a practicar terrorisme amb la població civil, inclosa l'estrangera) i cau simpàtica a una població assolada per l'exèrcit “alliberador”....

En certa manera s'assemblen massa el president d'EUA i el d'Iran: “Els enemics nostres són els responsables dels nostres errors”

Ricard Monistrol

Encara amb l' 11-M?

Fixeu-vos... Sembla talment que el diari “El Mundo” i el PP s'han posat d'acord per fer veure fantasmes sobre l'atemptat tant dolorós del 11 de març de 2004. Per un cantó, Mariano Rajoy i els seu inefable antic ministre d'interior (Acebes) “encara” volen saber qui és el responsable de l'atemptat i el diari ja esmentat fa de portaveu de qualsevol petit detallet de l'instrucció del judici...

Com avui, on en exclusiva (que estrany!) expliquen que un inspector encarregat de custodiar els objectes trobats al lloc de l'atemptat no ha pogut o volgut confirmar la presència de la motxilla amb explosius i el mòbil intacte dins el llistat.

Doncs, ja la tenim muntada. Mariano Rajoy ja ha insinuat que la instrucció amb més de 80.000 folis, el suïcidi de diversos fonamentalistes i possibles autors o la mort del GEO podrien no ser res i per tant anular-se tot el procés.

Ejem... Sembla que ara ja és definitiu... Quan diuen que s'hauria de saber quins són els “responsables” pensen directament en ETA. No és res personal, em suposo, però d'aquesta forma podrien desligitimar de forma més que evident el mandat parlamentari de formar govern del President Zapatero.

Irresponsabilitat, mala jeia, irracionalitat... La veritat és que el PP més que perdre el nord amb Catalunya, Euskadi, el matrimoni homosexual... Ara ja ha perdut els papers i les credencials de possible partit de govern. Doncs quan li interessa posa a l'Audiència Nacional contra el govern espanyol o acusa de negligents a la pròpia judicatura, per no dir que semblen insinuar coses pitjors dels propis cossos de seguretat del Ministeri espanyol d'Interior.

Quina mena d'escenari apocalíptic vol el PP?

Ricard Monistrol

Drets humans... i cinisme.

Sempre he sentit una dita que deia que molta gent veia els defectes dels altres, però, que els seus passaven de llarg dels seus ulls... Doncs, això mateix es pot aplicar a l'informe anual del Departament d'Estat d'EUA sobre la situació de drets humans al món.

Tanmateix, s'ha de reconèixer que les crítiques a molts països són merescudes, incloent les accions de la policia iraquiana amb els detinguts (ens hem de recordar que van ser formats per experts d'EUA) o de països amics com Aràbia Saudita, Egipte... Però, en cap moment s'han oblidat d'aquells amb qui no tenen “gaires” bones relacions: Myanmar (antiga Birmània), Zimbabwe o ja més “malèfiques” com Iran, Síria (últimament ha entrat a la llista de l'eix del mal) o Corea del Nord...

Je, je.. Encara que ara podríem posar el dit a unes quantes nafres prou purulentes que no pot tapar el cinisme d'EUA: la pena de mort, les macabres, cruels i inhumanes tortures a la presó d'Abu Graib, el misteriós camp de detenció i tortures de Guantànamo, on els presos floten en una mena de llimb il·legal o les espectaculars accions repressives de les forces especials a d'Afganistan, l'ús d'armament tòxic...

Ricard Monistrol

8 de març... i l'article número 100

Corria un grisenc i trist 25 de març de 1911.... Nova York, 140 dones entre 17 i 24 anys, la majoria immigrants, treballadores de Triangle Shirtwaist Company estan fartes de les condicions laborals i que no se'ls faci cas. Les reivindicacions venen de lluny, doncs l'any anterior havien declarat la primera vaga femenina a EUA. Per tant, tornen a declarar-se en vaga i decideixen tancar-se a la fàbrica...

La decisió patronal va ser “exemplaritzant”: volien obligar a les dones a sortir i rendir-se, per tant encenen diversos focs al voltant de l'edifici. Però, alguna cosa va fallar... Cap va sobreviure!

Aquesta és la història que va servir per donar contingut sobre la brutalitat que s'exerceix encara ara a la dona. No us penseu que no hi hagi una raó darrera del 8 de març. Però, no vindrà fins més endavant... Doncs dos dies desprès del succés de Nova York (el 27-03-1911) se celebrava el primer Dia Internacional de la Dona de la història moderna (sense l'epígraf “treballadora”, ja se li pressuposava!).

Ens haurem de traslladar fins el 1914, per veure com Alemanya, Suècia i Rússia celebren el Dia Internacional de la Dona el 8 de març... Però, per donar un veritable contingut a aquest dia ens traslladem al març de 1917, Rússia: l'amotinament de les dones per falta d'aliments i la mort per inanició dels seus fills, enceta el calendari de la revolució bolxevic. En el fons, massa comunista pel gust occidental!

I ara, en ple segle XXI, com anem? Fixeu-vos en un paral·lelisme: encara ara celebrem la derrota del 11 de setembre de 1714 i estem en plena discussió de l'estatut (no podem decidir per nosaltres mateixos...). Estem a 8 de març de 2006, institucions, partits, ONG's reclamen per la igualtat laboral i de passada contra la violència sexual, física i psíquica, els embarassos no desitjats, l'analfabetisme majoritari...

Tanmateix això no acaba aquí, sí parlàvem de que els catalans no podem decidir per nosaltres mateixos... La ONG Amnistia Internacional ha denunciat que encara hi han 36 països que mantenen lleis discriminatòries contra la dona. Us podeu fer creus que enmig hi han democràcies presumptivament lliberals!

Prefereixo no continuar... Però, si voleu saber més, no dubteu en visitar la web dels informes d'Amnistia Internacional sobre la situació de la dona al món... Són dades esfereïdores! Però també retraten què volen molts homes de les dones...

Ricard Monistrol

Avortament i EUA

Tot just falta un dia per celebrar el dia de la dona treballadora, que ja comencem a tractar de com es discrimina a la dona...

A EUA des de que va entrar George W. Bush a la presidència i darrere seu neocons i fonamentalistes cristians (estranya coincidència!) s'ha intentat per tots els mitjans tornar a posar els fonaments d'una societat molt cristiana, però estranyament retallant drets i en el cas que ens pertoca rep la dona!

Imagineu-vos: una noia és violada per un familiar o per una desconegut i per desgràcia es queda embarassada... Doncs, si està a l'estat de Dakota del Sur (EUA) ja es pot oblidar de desfer-se del fetus. El governador ha sancionar avui mateix la prohibició d'avortament en tots els casos, exceptuant aquells on la vida de la mare està en perill (quin gest d'humanitat!).

Però, no és cap casualitat que s'hagi volgut portar al Tribunal Suprem aquesta llei. Desprès de el nomenament de nous membres (conservadors?), els fonamentalistes estan molts cofois pensant-se que el Suprem declararà constitucional aquesta llei i per tant tots aquells estats que ho desitgin, ja s'encarregaran els integristes de imposar-ho, podran prohibir l'avortament.

En certa manera em recorda de com a Bòsnia- Hercegovina, en un intent de neteja ètnica, religiosa i ideològica, les tropes irregulars sèrbies van violar i deixar embarassades milers de dones musulmanes. Tots ells sabien que la seva religió els prohibia avortar, encara que això mateix portés al suïcidi a moltes d'aquelles dones.

No obstant, desprès de la guerra, la violació en temps de guerra va ser declarada crim de lesa humanitat... Llàstima que a EUA, l'adalil de la llibertat universal, ara vulgui imposar el no a l'avortament com una eina d'imposició ideològica... I com sempre rebran les dones! Simple joguet del poder (sic)!

Ricard Monistrol

Finançament i Religió

Segons Europa Press, el partit que dona suport al govern espanyol ha xifrat en més de 200 milions d'euros el “sobrefinançament” de l'església catòlica en els últims cinc anys... Je! Quina notícia! A més, el propi PSOE ja ha deixat ben clara la inconstitucionalitat manifesta d'aquest diners.

Reflexionem, estem en un estat laic, l'església catòlica es permet el luxe d'intervenir en la vida política (manifestacions, declaracions, COPE...) sense gaires manies. No obstant, també és veritat que la funció de “representació” s'ha de pagar (bisbes, clergat, Conferència Episcopal...) a fi que puguin desenvolupar la seva tasca de forma efectiva sense tenir que anar a guanyar les garrofes fora de l'entorn eclesiàstic, ni gemegar sobre el laïcisme...

Encara que mirant-ho bé, si sols el 34% de la població que paga “religiosament” el seu IRPF destina el 0,54% cap a l'església catòlica... Fins a quin punt, l'estat com a representant d'una societat cada vegada més laica i plurireligiosa ha de pagar la diferència de pressupost?

Problemes d'habitatge social, treball precari, assistència a persones de la tercera edat o amb problemes de mobilitat no haurien de tenir un pes en el pressupost molt més elevat que la “sobrerepresentada” jerarquia eclesiàstica i la seva incidència en l'IRPF?

Uns capitostos vestits de luxós negre i púrpura, que no dubten en “moralitzar” de forma agressiva sobre assumptes pertanyents a l'esfera privada de les persones o sense manies també l'esfera pública (crítiques a l'estatut català, brutal atac al matrimoni homosexual, contrariar l'avortament, l'aberració dels 'anticonceptius, la negació del preservatiu com a eina de protecció contra el SIDA, això últim, sobretot a l'Àfrica, sic...).

Sense comptar que s'hauria de preguntar a molts catòlics si veuen bé que la Conferència Episcopal Espanyola, accionista majoritària de la COPE, no vulgui “intervenir” en la línia editorial de certs programes molt “balcanitzadors” (homenatge al cavaller de la trista i fosca figura)...

Ricard Monistrol

Fonamentalismes? No, gràcies!

Fixeu-vos fonamentalisme ve de la paraula fonament. Ve a dir que qualsevol actualització i/o desviació d'una manera de pensar o de creure es considerada contrària als seus orígens o essències... Pot semblar estrany però jo l'associo a extremisme. Al cap i la fi totes dues acaben en isme.

Perquè ho dic? La pròpia evolució d'una idea o creença ha de mantenir un diàleg constant amb el seu entorn. Amb això, aconseguim que la societat pugui dir-li la seva i qui pretén convèncer amb la seva idea o creença tingui la oportunitat d'adaptar-la a noves fites de convivència, comprensió, civisme i solidaritat.

Pot ser que alguna vegada hagi estat positiu tornar als orígens, encara que ho dubto. Normalment sempre hi han hagut morts per entremig... Però, una cosa si que començo a tenir clara si els fonamentalismes del segle XX eren de caire ideològic (comunisme contra capitalisme) sembla que en aquests primer anys s'està destapant un “clàssic” fonamentalisme: el religiós!

Primer, L'arxicercat Bin Laden va tenir una perfecta excusa per formar el seu grup especialitzat en actes terroristes contra musulmans i cristians: la instal·lació d'una base d'EUA a Aràbia Saudí trencava la inviolabilitat “sagrada” d'un dels països que concentra més llocs sagrats de l'islamisme.

Segon, Txetxènia i Rússia converteixen una qüestió de sobirania nacional en una de religiosa. Tercer, un “sospitós” integrista cristià, George W. Bush, (el nom de Déu va sonar a l'hora de l'atac!) es carrega un dels únics estats de la zona, tot sent una despietada dictadura, de caire laic i, de passada, les teories de l'evolució de caire científic...

Podem continuar amb la brutal resposta d'alguns “fonamentalistes” a les caricatures de Mahoma, i ja molt més a prop, ahir nit un altre “fonamentalista” posava una bomba molt a prop del camerí de Leo Bassi... Perquè? A uns quants no els agrada el to satíric del seu nou espectacle La Revelación, precisament contra l'excessiu protagonisme que volen adquirir les creences religioses (cristianes preferentment) en la societat actual....

Vés quines coses! Amb aquesta acció no tinc cap més remei que refermar la meva opinió contrària a tota mena de fonamentalisme que atempti contra els drets fonamentals d'una persona, sigui dona (sobretot aquest aspecte) o home que no vulguin “combregar” (mai més ben dit!) amb el fonament estricte i sever de la creença o idea...

Primer la llibertat de pensament i d'expressió de cadascú, i desprès, el respecte a les idees dels altres...

Ricard Monistrol

Cap a l'igualtat de les dones?

El govern espanyol està discutint sobre la futura llei de la igualtat i que hauria de promoure d'una “vegada pet totes” (ja veurem!) la igualtat de fet entre home i dona...

Per ara, s'obligarà a les empreses de més de 250 treballadors a aplicar polítiques actives d'igualació, no serà el cas de les de menys treballadors. Però, si que TOTES les empreses hauran de negociar, discutir i promoure mesures dins els convenis col·lectius.

Tanmateix hi ha un tema de fons que sembla no tenir aturador: la duració de la jornada laboral. Dues hores per dinar o t'hauries de quedar perquè sinó pot semblar que no compleixes amb les expectatives de l'empresa... després s'arriba a casa a hores no gaire adequades per compartir un espai de convivència ni amb la parella ni amb els fills.

En el fons sembla que tot es redueix a una política “molt” igualitària... Si la dona vol igualtat haurà de fer tot el que fa un home “exemplar” (sense família o sense gaire contacte amb ella, és clar) sense tenir en compte si cap dels dos (dona i l'exemplar home amb família) voldria conciliar la seva vida “diària” amb els seus estimats.

O, per exemple, si la dona vol una carrera professional adequada a les seves expectatives acadèmiques, s'haurà de plantejar o el sacrifici personal o si vol família. En aquest últim cas, el més segur, és que l'empresa no la tingui en compte per cap ascens ni millorament laboral.

Bé, no fa falta continuar, m'aposto que més d'alguna de les nostres lectores ens podrien explicar de més grosses...

Ricard Monistrol

Carrer de "l'espoli".

A vegades, les ideologies portades a l'extrem, donen l'oportunitat de veure fins a quin punt es pot caure en el ridícul. Estem parlant del nou bateig del carrer que mena cap a l'Arxiu de la Guerra Civil.

Tanmateix, molts ciutadans de la culta i noble ciutat de Salamanca (em refereixo a la seva població i a la universitat) han protestat en l'esmentat carrer queixant-se de la decisió de l'alcalde...

No obstant, a vegades les paraules (quasi sempre) tenen diverses significacions, sobretot en funció del context. Expliquem-nos, si l'alcalde creu que s'ha fet una espoliació i en conseqüència vol deixar un “record”, podríem pensar que fins a cert punt (no és políticament correcte, ho sé!) no va gens desencaminat sobre d'on venen molts dels documents que farceixen l'arxiu.

Però, si ens posem més seriosos el PP s'hauria d'aturar un moment si val la pena enfrontar Catalunya contra moltes regions espanyoles. Sobretot si tenim en compte el gran nombre de persones que va tenir la manifestació Barcelonina sobre “tenim dret a decidir”...

A aquest pas, les pròpies declaracions que ha realitzat tant el cavaller de la trista figura i el sr. Rajoy sobre que Espanya està en la mateixa situació que a l'any 1996. Tot acusant al President Zapatero de provocar odis i problemes on no hi eren (sic) es tornarà en una situació més propera als últims anys del franquisme. Doncs el govern espanyol de llavors va tenir sort de que l'Assemblea de Catalunya es dissolgués per la Generalitat i el sr. Taradellas.

Al cap i la fi, el desig d'una bona part d'aquella Assemblea anava en certs assumptes per sobre de les exigències del projecte d'estatut que s'està discutint en ponència a Madrid...

Ricard Monistrol

Educació a debat?

Ahir el programa 30 minuts, un equip de professionals que saben prendre el pols a l'actualitat, va posar el dit a la nafra de l'educació. I mai més ben dit, una tercera part dels estudiants que estan acabant l'ESO, no arribarà a obtenir el Graduat i, pitjor, potser ni tant sols vulgui aprendre un ofici i s'estigui pel carrer sense res a fer...

O, per exemple, actituds violentes o com a mínim molestes que trenquen el ritme d'una classe... Estancament i, a vegades, agressions als estudiants més brillants. Falta d'adequació dels continguts curriculars als adolescents amb problemes lleugers d'aprenentatge... que al final es tornen massa greus per a ells mateixos com per la pròpia societat.

No parlo de societat com una mena d'ens subjectiu que sembla dominat pels interessos de caire especulatiu o explotador... Sinó d'un conjunt de persones que pel bé de la convivència han de mantenir obertes tota una sèrie d'oportunitats en referència a uns mínims de culturització, d'identitat comuna (drets fonamentals, valors cívics de ciudadania...) i accés a una feina digne en les seves condicions.

No és cap broma! Si volem passar a tenir una societat del coneixement (a vegades, em sembla un contrasentit) tant a nivell ciutadà com laboral... Prevaleix la capacitació de tots els integrants de la societat en aspectes tals el dret a personalitzar, en la mesura que sigui possible i tenint en compte valors tals com la disciplina o els objectius a assolir, uns coneixements de caire estàndard.

Tanmateix, i també és prou important, s'ha d'educar a les persones perquè siguin capaces de bestreure críticament el coneixement de dins els recursos que ofereix la xarxa, de la palla que també hi circula. O, com a mínim oferir una mediació de confiança... Penseu que l'accés a la xarxa podria permetre a una persona reciclar-se tota la vida, fos quina fos la seva feina o la seva formació.

Ricard Monistrol

Fam a EUA?

Segons ha informat l'agència EFE, la major xarxa de Bancs d'aliments d'EUA, America's Second Harvest, va atendre a més de 25 milions de persones l'any proppassat, inclosos 9 milions de infants i 3 milions de persones de la tercera edat....

Pot semblar normal que segons els perfils de la gent necessitada, almenys el 36% de les persones té un familiar treballant, o que un altre 35% rebre's la famosa ajuda federal d'aliments, i pitjor, que a l'àrea de la capital federal més de 380.000 persones van demanar aliments, tot i que més de la meitat treballava!

Molt bé! S'ha de reduir el dèficit d'EUA amb reduccions d'impostos per la classe més benestant i, com qui no vol la cosa, reducció de totes les ajudes federals relacionades amb l'educació, la sanitat, els subsidis a les famílies amb fills, per l'habitatge, etc.

Res, home res! Admiro, no tant com abans, les llibertats que EUA dona als seus científics, els diners que disposen les universitats per fomentar la recerca.... Però, em decepciona profundament l'actitud del govern Bush i dels seus “neocon” que creuen en la llei del més fort ha de prevaler sobre la igualtat d'oportunitats regulada per l'estat.

En sembla tant estrany que s'atreveixin a criticar la teoria de la selecció de les espècies de Charles Darwin (molt propera al seu pensament) i en canvi lloïn la pseudo i paracientífica teoria de la creació intel·ligent... O, potser és una forma de dir que si neixes negre, per exemple, a Nova Òrleans, tens tu la culpa de què es trenquessin els dics de contenció?

Quin món!

Ricard Monistrol

Serveix per a res l'embargament econòmic?

Doncs sí, sols fa falta recordar el cas de Cuba, el d'Iraq (milers de nens mort per falta de mitjans sanitaris) o tant d'altres...

A què ve aquesta reflexió? Tant la UE com EUA han amenaçat de retirar totes les seves ajudes econòmiques a l'Autoritat Nacional Palestina si Hamas no reconeix Israel i renúncia a la violència.... Però, “sorpreses” que ens dóna la vida, Iran ha ofert la seva ajuda econòmica al futur govern palestí!

Jo també estic d'acord que no es pot estar al davant del govern i amenaçar amb accions violentes a Israel sense caure en el perill de agarrotar tant l'acció de govern (risc de guerra civil, enfrontament amb les forces de seguretat palestines) com de confondre una acció militar de caire regular amb una de terrorista (em refereixo “solament” a aquella que afecta a civils). Com s'ho faran?

Però, també s'ha de reconèixer que potser s'haurien de cercar noves fórmules diplomàtiques que no tanquin la porta a la pressió sobre Hamas. En tot cas, si Iran es converteix en el major benefactor no hi haurà cap possibilitat ni per la UE ni per EUA...

Ricard Monistrol

Conèixer qui va en les pasteres...

Aquest podria ser un dels arguments que pot fer servir el responsable de l'agència de viatges Drago per convidar-vos a fer un viatge al cor d'un dels països que desgraciadament formen part de les pasteres amb direcció Canàries... No en dubteu aneu a Gàmbia!

Quina mena d'incentius té aquest viatge? Que el material que portis amb tu (material escola, roba, medicaments) i els diners que vulguis aportar tindran un destí immediat i visible: millorar les condicions tant de vida com d'escolaritat dels nens Gambians a més de gaudir d'una estada diferent. No pas en hotels de luxe, sinó en contacte amb la població, podent parlar-hi; realitzar visites als manglars; gaudir del menjar típic de la zona...

Fixeu-vos, no critico als turistes que van a zones perfectament civilitzades en forma de complexos turístics. Els quals permeten no sortir per res del lloc d'estada. Però, també hi ha altres formes de turisme... Com per exemple entendre el gaudi del viatge com un procés de coneixement lúdic que participa tant del moment de la sortida com del fet de recórrer paisatges i conèixer qui els habita.

Si no ho heu fet encara, proveu-ho... Us aconsello, eixampla pulmons i visions de la vida!

A més, pots afegir-li coses que no ens costa gens de trobar-les i portar-lis.

Ricard Monistrol

Feminicidis a Ciudad Juárez...

Tot veient el trenta minuts d'ahir nit, una esgarrifança em va recórrer tota la espinada... L'alcalde de Ciudad Juárez qualifica la campanya internacional d'aclariment dels brutals i sàdics 400 assassinats (existeix un ball de xifres) com a una onada de fang contra la seva “estimada” ciutat, un model econòmic i de desenvolupament per a Mèxic i per a sudamèrica (sic). Sobretot, gràcies als milers de dones que en condicions infrahumanes treballen a les famoses “maquiladores”...

Però, això no és el pitjor, la negligència i corrupció de la policia, les amenaces i assassinats de advocats i funcionaris que volien arribar massa lluny o la consideració més que masclista que les dones són ciutadans de segona categoria... I sí són pobres baixen encara més... a nivell d'animal per escorxar.

Perquè ho dic? Segons una de les entrevistades del programa, són diversos els “actors” que intervenen en els assassinats: narcotraficants, assassins sexuals, sàdics, o simplement bandes de delinqüents on l'iniciació necessita de noies joves i precioses... A més, hem d'afegir que les pròpies autoritats de l'estat de Texas (EUA) reconeixen que han traslladat a molts presos condemnats per delictes sexuals, a punt de passar a la llibertat, a una població, El Paso, molt propera a Ciudad Juárez...

Què podem deduir de tot això? Una localitat plena de noies joves i precioses, molt pobres, que no disposen de mitjans de transport propi i que han de recórrer caminant grans distàncies en espais poc concorreguts i gens il·luminats... I, per si això no és prou atraient. raptar, violar, torturar i assassinar a aquestes condemnades d'antuvi, no té cap mena de persecució legal!

Tal com va dir la fiscal federal especial contra la violència de genere, tant sols són un 20% dels assassinats de dones que no s'aconsegueixen “resoldre”.... Quin fastig!

Ricard Monistrol

Escenari de pau a Euskadi?

Insistents rumors anuncien que d'un moment a l'altre ETA proclamarà com a mínim una treva o inclòs l'abandonament de les armes... Tanmateix, encara que tothom ha de prendre's amb molta calma i prudència aquest futur escenari, podem provar de reflexionar-hi...

A nivell de partits polítics “legalitzats” sembla que en cas de futur escenari hi hauran “vencedors” i “vençuts”. Fixem-nos, el PP ha anat insistint de forma “desagradable” sobre la no conveniència d'establir un marc de diàleg amb la banda armada. Inclús ha arribat a assenyalar que si el President Zapatero arriba a dialogar, es consumaria una de les majors traïcions a les víctimes del terrorisme. A quines? A la AVT quasi exclusivament... Tanmateix, aquesta associació s'ha destacat de forma com a mínim “sospitosa” de recolzar cegament al PP.

No és cap secret que en l'anterior legislatura l'equip directiu de l'AVT va ser obligat a dimitir sota les acusacions de corrupció, que encara ara no s'han demostrat. També és de clar coneixement públic, que la resta d'associacions de terrorisme de les CC.AA van trobar una falta manifesta de suport en forma de fons, gestió d'ajudes i tractament psicològic ja des del primer moment que l'actual equip directiu va agafar les rendes...

Sembla talment que qualsevol possibilitat de pau pugui portar conseqüències nefastes al PP, per una simple raó: qui aconsegueixi l'acord de pau s'endurà el gat a l'aigua de la governabilitat per a les properes eleccions.

I tot veient que actualment el PP està més interessat en promoure un escenari d'odi entre CC.AA (preferiblement contra Catalunya i Euskadi) i que “sembla” aportar molts dividends polítics d'una paranoica i esquizofrènica població que necessita tenir un cap de turc on descarregar la mala jeia de tota la seva existència...

Quina mena de democràcia “lliberal” tenim? On un dels partits majoritaris i part de l'altre semblen tenir molt clara la idea d'imposició, insults i desqualificions per sobre la de diàleg, respecte i comprensió de les idees d'altri sempre que s'expressin en paraules...

Em sembla talment que acabar d'una vegada amb els impostos revolucionaris, poder anar a un lloc a l'altre sense escolta, oblidar-se de no poder parlar amb altres ciutadans per l'abisme que s'ha anat creant. Com per exemple un disbarat com una casa: la líder del PP Basc va negar-se a ser entrevistada per na Mònica Terribas pel fet que el sr. Otegi havia estat entrevistat per ella, si us plau! Què es va contaminar? Quina falta de senderi! No és molt millor un escenari de pau activa sense cap mena de violència?

En el fons penso que la famosa aliança de civilitzacions del sr. Zapatero tindria un bon camp d'experimentació dins del propi estat espanyol...

Ricard Monistrol

Partit molt popular...

Ja sabem massa sobre la campanya del PP contra l'estatut de Catalunya i contra diverses formes de convivència que vam encetar a Catalunya a principis dels anys 80 del proppassat segle. Com per exemple la immersió lingüística dels nens de primària i secundària que els permet agafar un domini natural de la llengua catalana, tot mantenint un aprenentatge d'una altra llengua vehicular com és el castellà.

Bé, segons el PP això no té res a veure amb els catalans (sic). Però com qui no vol la cosa... Boicot a productes catalans, recollida de signatures, renúncia de possible candidats a la CEOE pel seu origen (dit ahir, a la Nit al Dia), preferir que Fecsa-Endesa, per cert d'origen català: ENHER, FECSA, HECSA... (Qui ho diria... No?), sigui absorbida abans per una multinacional estrangera (preferiblement d'EUA? Com per exemple ENRON?) que no pas per Gas Natural...

No obstant, aquesta campanya s'ha cobrat la seva primera víctima, petita des del punt de vista del portaveu del PP a Lloret de Mar, però molt grossa per la imatge del PP a Catalunya. Tot té les seves dues cares...

Precisament parlant de diverses cares.... Una de les millors entrevistes que s'han realitzat mai a Mariano Rajoy, feta per la incommensurable i genial periodista Mònica Terribas el proppassat dilluns, va donar compte de la lleugeresa d'ésser del sr. Rajoy: repetitiu sobre la llibertat de l'individu, criticador de l'estatalització i normativització social quasi “estalinista”... Però amb discursos diferents en funció de a qui està parlant: l'estatut és insolidari? No a l'entrevista, però si en una falca del PP andalús o el castellà està perseguit? No però sí, tot depèn d'on em trobi....

Què vull dir? Què són més perillosos els senyors Zaplana i Acebes, què com a mínim no deixant de criticar i, quasi, insultar continuadament i sense pauses publicitàries a l'estil del Sr. Rajoy: la seva entrevista va tenir una mitjana de 233.000 espectadors i puntes de més de 340.000... Potser volia quedar bé amb els catalans que miraven TV3 o li feia por semblar un arrauxat davant de na Mònica Terribas?

Quin món!

Ricard Monistrol

Drets humans a EUA...

Doncs si! Si no fa gaire temps reflexionàvem sobre com es respectaven els drets humana a Turquia, ara toca tocar el crostó a EUA.... En un informe provisional d'una comissió d'experts en Drets Humans de la ONU s'aconsella el tancament “immediat” del centre de reclusió de Guantànamo.

La raó? No crec que faci falta explicar-la gaire, ja han anat sortint diversos testimonis a la premsa sobre tortures, vexacions, falta d'acusacions, inseguretat jurídica... Per una altre part, sembla ploure sobre mullat l'informe sobre el desastre Katrina. Tanmateix, no és un dret fonamental exigir a l'estat ajuda i rapidesa en salvar la teva pròpia vida i la de la teva família en cas de catastròfe.

Però, si continuem en drets fonamentals no hi ha res com donar una ullada tot el recull jurídic (anglès) de la Patriot Act per comprovar com qualsevol persona pot tenir intervingudes les seves comunicacions sense autorització judicial. Sense comptar la possibilitat de mesures extraordinàries que comportin la detenció il·limitada d'un individu sense càrrecs.

Ja no parlem de si el ciutadà és d'Iraq, Afganistan o algun altre país... En aquests casos sol val la confessió a les bones o sota tortura. Per desprès...

Ah! Me'n oblidava, la resposta a l'informe de l'ONU d'EUA ha estat de titllar de poc creïble l'informe. Molt típic de l'administració Bush.

Ricard Monistrol

Caricatures vers tortures...

A veure, el “premier” britànic Tony Blair en un aparent signe de distensió cap a la comunitat musulmana critica obertament la publicació de les caricatures... Llàstima! Per un altra cantó, els seus soldats no creuen en l'humor gràfic però si en divertir-se de forma prou sàdica...

Sempre s'ha dit que l'humor britànic era diferent, però per moltes comissions d'investigació que es creïn em penso que els musulmans s'ho prendran molt pitjor que no pas els dibuixos! Sobretot, per tractar-se d'adolescents indefensos...

Fixeu-vos en com és la vida, paral·lelismes amb la intifada palestina: pedres contra bales israelianes. Precisament a Iraq, quarter britànic: porres contra crits de dolor... Si de veritat vol acabar amb la mala imatge del Regne Unit el millor que podria fer el sr. Blair es retirar les tropes i deixar que sigui EUA qui carregui amb tota la mala imatge.

Al cap i la fi, quins beneficis obté el primer ministre d'ajudar al gran germà del món lliure (versió 1984?) en la seva pretesa campanya de “democratització” de part del món musulmà?

Ricard Monistrol

Prostitució sí, prostitució no...

A raó de l'estudi sobre la futura llei de regulació a Catalunya i que el ministre Caldera ha confirmat que les CC.AA tenen competències, val la pena aturar-se un moment.

Una mica de reflexió... A veure, certs sectors exigeixen la prohibició total de la prostitució, uns altres la legalització amb tots els ets i uts, i alguns deixar-ho tal com està.

Però fins a quin punt tenen raó tots qui opinen? Potser el millor és analitzar les causes del perquè una dona decideix exercir la prostitució (no parlo de l'infernal tràfic de noies enganyades, violades i obligades). Per exemple, la falta d'oportunitats laborals, el no accés a una formació adequada per trobar treball, una situació socioeconòmica que ha sofert un daltabaix...

Al cap i la fi, l'accés al seu cos es converteix en una font d'ingressos... Les que menys seran les noies que en funció de saber fer valdre el valor i la bellesa del seu cos, trauran un rèdit econòmic prou elevat com per saber deixar-ho quan “toqui”.

No obstant, cap d'aquests casos se salva de l'agressió psíquica que significa mantenir relacions sexuals mecàniques amb desconeguts que “prèviament” han pagat una quantitat... L' ús continuat d'aquest “serveis” pot desembocar en afectacions psíquiques importants, sense comptar amb possibles infeccions venèries.

Quines solucions es poden aplicar? La primera de totes, és la de no promoure la prohibició total sense oferir a totes les dones unes perspectives de futur (formació, feina estable, habitatge accesible... ). La segona, i veient que la primera és massa complicada, oferir la possibilitat de legalitzar la seva situació, amb accés a uns locals adequats (sobretot en preu assequible) i dignes gestionats per elles mateixes (tot protegint-les de possibles “xulos” o màfies).

Però, sobretot, oferir a qui vulgui legalitzar la seva situació, veritable suport oficial per sortir-se'n... I, a les que, per mil raons, vulguin continuar, una protecció tant física (policia protegint-les i assessorant-les) com mèdica continuada i regular. Més val que es puguin retirar amb una pensió prou digna, que no pas greument malalta per falta d'informació.

En el fons, la dona encara és considerada una mercaderia molt bella... Si es promogués de forma més efectiva l'igualació en dignitat i drets (ara per ara, no pinta gaire bé)... Moltes dones no haurien de donar aquest pas.

Ricard Monistrol