Turisme per a rics, barraques per a pobres...
Tanmateix, no és gens estrany que qualsevol tour per una país en vies de desenvolupament (és a dir, del tercer món!) passi de llarg pels barris més pobres i vagi de pet cap a les “meravelles” turístiques indicades al programa.
Sense oblidar les ciutats de vacances on els únics indígenes que veuràs són els que et serveixen les begudes a la platja privada...
Encara que a vegades, molt poques, per desgràcia, sembla que hi hagi algú amb mitjans econòmics que vulgui que els voltants dels recorreguts "macos" també participin de la “bona vida”.
Estem a Cuzco (Perú), ciutat declarada patrimoni mundial per la UNESCO, a pocs metres dels carrers més cèntrics i convenientment indicats a les guies... Hi han uns “altres” habitatges lletjos, sense aigua corrent, ni clavegueram i amb prou forats com per permetre que l'aire no s'estigui d'entrar.... Però, sembla que potser s'ofereixen solucions.
L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) ha establert un projecte de rehabilitació urbana integral que promourà recuperar espais públics, augmentar el nombre de carrers peatonals i reconstruir vivendes que no mereixen pas aquest nom!
Realment, és tota una sorpresa que un govern amb mitjans arregli els desgavells de la gran economia globalitzada que fa més pobres als pobres de sempre, no tant sols de Cuzco, sinó de tota Hispanoamèrica, Àsia, Àfrica i sense anar més lluny també al nostre país (emigrants sense documentació, vídues, pensionistes, joves que no arriben ni tant sols a la categoria de “mil·lereuristes”...)
No s'hauria de perdre de vista que el concepte de la redistribució de la riquesa no és patrimoni tant sols del socialisme i de les esquerres polítiques. També hauria de ser-ho en la concepció de l'economia d'escala, tot tenint en compte que a part dels grans fluxos econòmics també és possible crear vincles de mercat amb una comunitat social, si aquesta està convenientment educada i formada a més de poder treballar i viure en condiciones dignes....
Ricard Monistrol
