Sobre víctimes
Les recents declaracions de el més que poderós secretari de seguretat nacional d'EUA, Michael Chertoff, tot preparant el terreny als seus conciutadans sobre la tragèdia humana de l'huracà “Katrina” posarà a mans dels mitjans de comunicació una curiosa paradoxa prou eterna: les víctimes són simplement número o són persones amb nom i cognoms, o en un terme menys oblidadís: agafaran exemples d'interès humà?
No vull caure en la provocació fàcil. Però, està clar que per un cantó existeixen memorials amb noms i cognoms per a les víctimes de l'11-S a Nova York, que la tragèdia de l'11-M a Madrid, va posar nom, cognoms i la història d'una vida perduda a totes les seves víctimes als mitjans de comunicació, o que guerres com per exemple la de Vietnam, disposi d'un monument (i pel·lícules) on surten els soldats d'EUA “caiguts, però, per l'altra cantó, no pas de les baixes vietnamites.
Però, precisament a l'hora de parlar d'altres “víctimes”, Robert Fisk (“The Independent”, traduït a “La Vanguardia”) en les seves excel·lents cròniques d'Iraq ens recorda el poc valor de víctimes d'actes terroristes o simplement morts per “error” per les tropes d'ocupació, que a vegades ni tant sols arriben a sortir en un breu als mitjans de comunicació occidental.
No obstant, també tenim certa tendència, no conscient o sí, a considerar les víctimes pel seu origen (ara s'està obrint un camí cap a la discòrdia per l'origen afroamericà de la majoria de víctimes de Nova Orleans). Una vegada, José María Mendiluce (va treballar per l'ACNUR de l'ONU, va ser eurodiputat...) va establir una sentència comparativa, bastant violenta de principi, però que la història va donant el seu just valor: “El día que una vida humana valga lo mismo que un barril de petróleo habremos avanzado mucho”.
A Iraq, no fa falta parlar-ne. Però, m'he quedat perplex quan EUA va demanar en primer lloc com a concepte d'ajuda, petroli!
Ricard Monistrol
Les recents declaracions de el més que poderós secretari de seguretat nacional d'EUA, Michael Chertoff, tot preparant el terreny als seus conciutadans sobre la tragèdia humana de l'huracà “Katrina” posarà a mans dels mitjans de comunicació una curiosa paradoxa prou eterna: les víctimes són simplement número o són persones amb nom i cognoms, o en un terme menys oblidadís: agafaran exemples d'interès humà?
No vull caure en la provocació fàcil. Però, està clar que per un cantó existeixen memorials amb noms i cognoms per a les víctimes de l'11-S a Nova York, que la tragèdia de l'11-M a Madrid, va posar nom, cognoms i la història d'una vida perduda a totes les seves víctimes als mitjans de comunicació, o que guerres com per exemple la de Vietnam, disposi d'un monument (i pel·lícules) on surten els soldats d'EUA “caiguts, però, per l'altra cantó, no pas de les baixes vietnamites.
Però, precisament a l'hora de parlar d'altres “víctimes”, Robert Fisk (“The Independent”, traduït a “La Vanguardia”) en les seves excel·lents cròniques d'Iraq ens recorda el poc valor de víctimes d'actes terroristes o simplement morts per “error” per les tropes d'ocupació, que a vegades ni tant sols arriben a sortir en un breu als mitjans de comunicació occidental.
No obstant, també tenim certa tendència, no conscient o sí, a considerar les víctimes pel seu origen (ara s'està obrint un camí cap a la discòrdia per l'origen afroamericà de la majoria de víctimes de Nova Orleans). Una vegada, José María Mendiluce (va treballar per l'ACNUR de l'ONU, va ser eurodiputat...) va establir una sentència comparativa, bastant violenta de principi, però que la història va donant el seu just valor: “El día que una vida humana valga lo mismo que un barril de petróleo habremos avanzado mucho”.
A Iraq, no fa falta parlar-ne. Però, m'he quedat perplex quan EUA va demanar en primer lloc com a concepte d'ajuda, petroli!
Ricard Monistrol
