La lletra amb ... entra
Tot navegant aquesta tarda, (disculpeu el meu retràs, però avui he tingut molta feina...) m'he trobat amb una dada que porta a una reflexió més que rigorosa: el 58% dels espanyols considera oportú fer servir la violència en l'educació dels fills, a més, s'afegeix que un 50% es creu amb el dret de fer servir la violència amb els fills. Segons informa la ONG “Save the children":
Fem servir paraules tècniques tals com el mobbing i el bullying (adults en ambient laboral i nens en ambient escolar respectivament), ens preocupem de la més que fastigosa i execrable violència contra les dones, ens enfadem amb l'incivisme... Però, a l'hora de la veritat si imposem la violència com a recurs educatiu amb els fills, què volem?
En una de les novel·les del gran i desaparegut Isaac Asimov, un dels personatges en front una situació que podia desembocar en una batalla amb molts morts deia: - La violència és l'últim recurs dels incompetents-
Una bona apreciació, doncs revela la impotència o la falta de paciència de molts pares i mares en l'educació dels seus fill. Sembla estrany recomanar programes de televisió (encara que l'excepció és “la nit al dia” amb na Mònica Terribas), però el diumenge per la tarda surt per antena un programa d'origen britànic (potser de BBC?) titulat “Supernanny”, on una especialista en pedagogia i psicologia aconsella als pares en casos veritablement desesperants. No obstant, existeix un fil argumental en tots els capítols: als nens se'ls ha de parlar en veu tranquil·la, posar-se físicament a la seva altura, mirar-los als ulls i dir-li, si s'escau, que la seva actitud no t'agrada i en conseqüència s'aniran durant una estona al racó (no val lligar-los a un seient) a fi que reflexionin...
Ricard Monistrol
