EUA versus Iran...

Fins a quin punt pot resultar perillós l'enriquiment d'urani a Iran? Pot semblar que la qüestió és molt ingenua, però... hi han masses actors interessats en marejar la perdiu.

Com a mínim a EUA no sembla que la via del Consell de Seguretat de les Nacions Unides li serveixi per a “legalitzar” un possible atac militar desprès que tant Xina com Rússia amenacen en vetar (són membres del Consell Permanent) tant les sancions com l'ús de la força militar. A més, defensen que qualsevol solució ha de venir de dins de la l'Organització Internacional de l'Energia Nuclear (OIEA)....

Per tant, ara per ara el país més interessat en sancions i atacs militars haurà de decidir si segueix el mateix camí que en el cas d'Iraq o s'avé a esperar futurs esdeveniments...

Encara, que seria molt interessant reflexionar sobre els interessos de cadascun dels actors esmentats...

A Iran, oficialment no se'l pot castigar per l'obtenció d'urani enriquit. Doncs el propi tractat signat per Iran i l'OIEA permet aquest ús... No obstant el llenguatge utilitzat pel seu president té mala jeia:
- Demostrar l'existència d'un enemic poderós (EUA) que faci callar i uneixi possibles dissidèncie.

- Deixar ben clar que no són ells que volen una guerra (han deixat ben clar que l'urani és per obtenció d'energia, i prou) però que sabran respondre.

- No és cap broma la seva reacció, poden veritablement bloquejar militarment l'estret d'Ormuz, pas neuràlgic dels vaixells petroliers. I, per si fos poc, el petroli podria arribar a nivells astronòmics...

- Obtenir la preuada titulació de Potència Regional, qüestió que portaria masses mals de cap a EUA... I, de passada enfortir la potència militar com a forma d'avís per a navegants.

- I, perquè no! Si al final aconseguissin la bomba nuclear i amb la potència balística que disposen podrien disuadir a possibles atacants de fer cap bogeria (per exemple: tal com han fet Corea del Nord, Pakistan, Índia...)

Per EUA, la seva intenció de “democratitzar” l'orient mitjà no treu la intenció de desfer-se de certs elements incòmodes. I això que les eleccions Iranianes son més “democràtiques” que no pas les d'Egipte.

Però seria massa perillós deixar la oportunitat de treure's de sobre possibles adversaris d'Israel. Al cap i la fi, és l'element “estabilitzador” de la presència americana a la zona.

Encara, que com sempre EUA no disposa de gaires més arguments per convencer a la resta de països de la zona que els esmentats a Iraq... I, això donaria pas un suïcidi econòmic de conseqüències mundials al promoure la reacció d'Iran de bloquejar l'estret d'Ormuz o la paralització productiva d'Aràbia Saudita...

Per Xina i Rússia, ja ho hem comentat en altres comentaris, no seria gaire positiu posar-se en contra al món àrab, ara que disposen d'una relació prou privilegiada. A més, EUA també té l'ull posat als dos països...

Ja per últim, l'OIEA (no paga la pena parlar de la UE, doncs estan fent la gara-gara als EUA,) potser la millor solució seria deixar que Iran enriqueixi l'urani, però que acceptés signar un altre acord adicional del Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, que permetria realitzar inspeccions sorpreses a qualsevol instal·lació presumptament nuclear... Si és neguessin ja hi haurien altres raons per analitzar.

Ricard Monistrol