Desgràcies i més desgràcies

Catastròfes de proporcions brutals d'origen sísmic a Pakistan, i en menor mesura a la Índia, que han provocat milers de morts, milers de ferits, es parla de la pèrdua d'una generació sencera que encara havia de créixer (els nens morts al seus centres educatius) i per adobar-ho més d'un miler d'hospitals han quedat destruït, i el pitjor de tot, que molt del seu personal sanitari també ha mort...
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/11/sociedad/1129025950.html

Els aiguats de l'huracà Stan han provocat quasi un miler de morts i milers de desapareguts, però el pitjor és que tot això ha passat a Guatemala (altres països també tenen el seus morts i damnificats), un país del qual no feia massa que parlàvem i que ha tornat a demostrar que la pobresa no és tant sols falta d'assistència (falten molts, molts mitjans!) sinó també de planificació governamental (urbanisme, protecció civil, control de les avingudes naturals d'aigua, desforestacions.) o com comentava ahir Francesc Mauri a la Nit al Dia (TV3) que en intentar posar-se en contacte amb el Servei de Meteorologia de Guatemala, no van trobar ningú...
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/11/sociedad/1128998795.html

Amb les dues catastròfes tenim una quantitat de morts que no per llunyans, ens han d'impressionar menys, ahir na Mònica Terribas (admirable per la seva pedagogia) ens exemplificava, de forma propera i molt entenedora, que la desaparició de tantes persones esdevendria comparativament a casa nostra, la pèrdua de tot un poble o ciutat sencera...

Però, també resta dir que a Guatemala no és sols l'huracà qui ha provocat tanta desgràcia, sinó que la pobresa endèmica, i incomprensible avui dia, encara que no desconeguda en causes, ha multiplicat els efectes...

Ricard Monistrol