Provocació o asseveració d'un fet gradual? Penseu que al cap i la fi, tenim com a bon model a quasi tota Amèrica, des dels EUA fins a la Patagònia... On les diverses polítiques gasives de sous baixos combinada amb l'especulació tant de valors mobiliaris com d'immobiliaris està provocant una desgavell més o menys evident (en funció del país) dels segments socials.
Per exemple, en el model del capitalisme clàssic, les classes mitjanes són el suport de totes aquelles empreses que van adoptar el model de construcció massiva de productes... Fossin electrodomèstics com automòbils. A més, tenien un accés més o menys restringit al pis de compra, però no pas al de lloguer... Els sous podien ser baixos, però les hores extres ajudaven a viure!
No us penseu que parlo d'un model tant llunyà... El que us acabo d'explicar era el típic de les grans capitals espanyoles en els últims temps de la dictadura franquista. On l'accés a tot un ventall de productes, que ara són tant quotidians com el DVD o un ordinador, van començar a aparèixer a totes les llars mitjançant unes quantes lletres prou accesibles.
Sense comptar que el fet de portar, amb molts sacrificis, un fill o una filla (més estrany en aquella època, per desgràcia!), als anys 70, va servir com a ascensor social. Precisament, una qüestió inversament proporcional avui mateix...
M'explico, no fa gaire en una trobada entre bufets i estudiants d'últim curs de dret d'ESADE, es va manifestar la necessitat que els nous advocats baixessin els seus fums, millor cap a l'humiltat, i aprenguessin esperit de sacrifici! No és cap mentira, us ho puc ben assegurar que ho vaig veure a “La Vanguardia” d'aquest diumenge!
Sols és un exemple, però el fet que un llicenciat amb estudis de postgrau i amb coneixement d'idiomes no cobri prou per llogar-se un pis... és molt dur!
No parlo que aquest desgavell és produeixi aviat, primer ha de passar la generació de pares que viu en pisos de lloguer assequible o ja tenen pagades les factures hipotecàries... Quan aquest patrimoni passi per alguna Caixa d'Estalvis a fi d'assegurar un bona pensió o sigui vengut entre diversos fills... la qüestió canviarà!
Penseu que persones amb un bon nivell cultural i preocupats per accedir a l'habitatge i amb uns sous que no els ho permetran, són la garantia que molts futurs ciutadans d'alt valor afegit o es dediquen a especular amb algun patrimoni o s'enfonsaran en el pou dels “miserables” que malviuen en pisos compartits o com a rellogats.
Per que desprès diguin que l'estat espanyol és un estat del benestar i es preocupa per altres qüestions que no sigui permetre accedir a més sòl públic per especular!
