Fins on arribarem?

Tot veient la fotografia d'un Juana de Chaos agonitzant a la portada digital de “The Times” (la veig veure ahir... però volia reflexionar) sospeso les diverses posicions.

Per un cantó, el PP, la AVT i molts ciutadans volen que arribi fins al final de la seva vaga de fam com una forma encoberta (i satisfactòria) de pena de mort voluntària i a la vegada imposada pels seus 25 assassinats! Per molt que diguin que l'estan alimentant a la força...

Perquè dic imposada? Per una simple raó... Les vagues de fam per motius personals o polítics mai acaben bé quan per una raó o altra, en un cantó interessa crear un precedent i per l'altra, que serveixi d'escarment.

Per exemple, sí parlem del govern, resta prou clar que podria dictar una providència d'indult per raons humanitàries. Tanmateix, com ja hem dit abans té por de crear un precedent que servirà al PP per acusar-los de amnistiar als terroristes sense que aquests hagin demanat perdó, s'entreguin i es posin de genolls tot demanant clemència!

A més, a ETA li va molt bé aquest escenari de mort per inanició... Ells saben que els acusen d'irracionals, cruels, despietats i feixistes... Però, el fet que a nivell internacional es critiqui al govern espanyol per la situació de Juana Chaos els va prou bé...

El pitjor? El General Galindo (Tortures i GAL) va ser beneficiat d'un indult per causes físiques i ningú va dir res... Però, sí mor de Chaos, la violència tindrà un paper destacat que pot posar en mal lloc a la esquerra abertzale. Tanmateix, l'escenari somniat per masses persones... Pobre democràcia!

Ricard Monistrol