Hi han “Cavalieres” que mai canviaran...

Per si no sabeu a qui em refereixo... Us dono algunes pistes: primer ministre d'un país en forma de bota, justicier de comunistes que “bullien nens per adobar els camps” o, encara millor, promesa de no mantenir relacions sexuals fins les eleccions (no sé si l'altra condició era la de guanyar-les i per això es revolta tant! Je, Je!)

Doncs sí, el senyor Silvio Berlusconi, un primer ministre sortint que no acaba de veure clar encara que hagi perdut... I, això, que el Tribunal Suprem italià ha donat per vàlid els resultats.

Ai senyor! A vegades la democràcia ens posa a persones que no hi creuen en ella però si en governar! En certa manera em fa recordar que encara avui dia el PP espanyol creu que ETA mitjançant Bin Laden va convèncer a uns quants extremistes musulmans que fessin la “feina bruta” per ells, a fi de fer-los perdre les eleccions...

Precisament, quan algú no creu en la democràcia els efectes secundaris no triguen en aparèixer: negació de la derrota, aferrar-se a la poltrona, acusar a tothom, oferir acords al partit guanyador per compartir el poder.... Tot i més, a fi de no anar-se'n.

Tanmateix, no sembla que aquesta actitud tingui moltes possibilitats d'anular res. Sobretot, quan el propi ministre d'interior en funcions nega la possibilitat que puguin canviar els resultats.

Pobre Romano Prodi, si vol un exemple de com serà la no-sí oposició de la Casa de les Llibertats (pol Berlusconià) que es fixi en el PP espanyol. A més, si afinem en els paral·lelismes, Berlusconi titllà de colloni a tots els que votessin a Prodi, Aznar va assegurar que la gran equivocació dels ciutadans d'Euskadi va ser no votar majoritàriament pel PP a les penúltimes eleccions autonòmiques.

Sort que, com a mínim, si que hi han ciutadans que creuen en la democràcia i en el poder dels seu vot... Inclús quan les lleis electorals es canvien.

Ricard Monistrol