Trencament definitiu?

Segons Enric Juliana, periodista i bon analista que viu a Madrid, estem a les acaballes de la legislatura “gràcies” al trencament tant espectacular i rancuniós (sic) del PP amb el govern espanyol...

Però, fins a quin punt la desesperació dels “populars” en no veure caure a Zapatero tant aviat com semblava, i el maldecap que els produiria que fos ell i no el cavaller de la trista i fosca figura qui arribés a un acord definitiu de pau amb ETA... ha d'influir en la precipitació d'unes eleccions anticipades?

No sé, però penso que podria resultar molt més interessant pel conjunt de la població espanyola que Zapatero establís els contactes necessaris per encarrilar tant la discussió amb ETA com la taula de partits (amb Batasuna legalitzada) abans de donar per conclosa la legislatura.

Llavors, la qüestió seria: vol que el Sr. Zapatero continuï amb la seva recerca d'una solució negociada amb ETA? o, ans al contrari? Prefereix que el PP imposi la seva intransigència, torni a il·legalitzar Batasuna i de passada estimuli una reacció violenta d'ETA, que per molt acabada que estigui (segons el PP) pot fer molt de mal!

Tanmateix, és important assenyalar una qüestió molt important, en el temps actual i per molt important que sigui el PP (tal com indica Juliana) no penso que tingui cap dret a posar pals a les rodes de la negociació... El cinisme, la hipocresia, la revenja, el desig del poder absolut, el de dominació sobre la resta de ciutadans que no combreguem amb les seves rodes de molí... no han de ser un obstacle insalvable quan l'assumpte pot ser de vida o mort (en vida o real) per masses persones a Euskadi.

A més seria una irresponsabilitat que un govern no intentés per tots els mitjans (s'inclou el diàleg i la discussió) acabar amb la violència terrorista. Al cap i la fi, tant per activa com per passiva, el PP no pot negar que també ho va intentar...

Ricard Monistrol