Islam (II)

El Magreb (4)

País versus autonomia?

La República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) per als seus habitants, una província del Marroc per a Rabat... Aquest dilema, que en principi s'havia d'acabar amb un referèndum no fa gaire bona pinta.

Sobretot veient com Espanya, antiga metròpoli colonitzadora (sic!) i EUA, antiga defensora del dret a l'autodeterminació, veuen al Marroc com a baluard de defensa contra possibles fonamentalismes religiosos indesitjables...

Paga la pena veure el tres articles de Wikipedia, l'espanyol i l'anglès parlen ja des d'un primer moment de la RASD. Encara que si esteu a favor d'ells, l'article espanyol, amb exquisida redacció, parla de com està la situació actual amb més dades.

Una qüestió, que l'article anglès, centra molt més amb el famós pla Baker.... Encara que certament no sap gaire sobre la història de la distribució administrativa! En això, la versió espanyola hi té la mà trencada. Tanmateix, no hi han gaires enllaços en cap dels dos!

En canvi, la versió francesa passa de puntetes sobre el tema de la independència, en parla, però no aprofundeix tant com els altres dos articles.... Tampoc té gaires enllaços. Però, en aquests casos, més val anar a la font, visiteu el portal de solidaritat amb el Govern propi del Sahara Occidental. Trobareu tota mena de continguts (en espanyol), tant de imaginables com d'inimaginables!

Sols us farà falta visitar el lloc web pro-marroquí, fabricat pel govern marroquí (en francès), per saber un xic més sobre tot plegat des de la perspectiva del seus habitants, tant els indígenes com dels sobrevinguts...

Tanmateix, una antiga terra desèrtica (visiteu la informació de la CIA)però amb bons recursos pesquers (fins que durin) i mines de fosfat (en franca decadència, ara es valora el gas o el petroli) no ha tingut prou valor per si mateix com fer pensar a qualsevol país del totpoderós Consell de Seguretat de les Nacions Unides en posar-hi les seves empreses...

No obstant, si voleu un portal clàssic i carregat d'informació i dades... L'Observatori Solidaritat de la UB és el vostre! Projectes, opinions de partits polítics, portals, etc.

Ricard Monistrol

Islam (II)

El Magreb (2)

El Marroc mereix una atenció especial, tant pel pes que ha tingut en la nostra història com a explotadors colonials com per l'elevat nombre d'immigrants que poc a poc s'integren a la nostra societat, amb certs problemes d'habitatge, feina i educació cívica...

Però, tanmateix hem de destacar primerament una situació única a tot el món àrab sunnita... El rei del Marroc a la vegada és el Comendador dels Creients, és a dir, que a diferència de les cases reials del golf pèrsic, Mohamed VI si pot fer servir el seu poder religiós amb combinació del monàstic més terrenal.

Un immens país, primerament envaïdor, doncs va ser el punt geogràfic que va permetre , entre altres, als Omeia, als almoràvits i als almohades dominar llur territori ibèric durant uns quants segles...

Però, desprès les tornes canviaren, els europeus necessitaven matèries primeres i mà d'obra molt “barata” (un antecedent de l'actual deslocalització) i dirigiren els seus exèrcits a tota Àfrica inclòs el Marroc. Sobretot desprès del debilitament de l'imperi otomà (l'enllaç està en portuguès, s'entén molt bé). Més o menys pel 1830, França ja va posar-hi el nas.

Encara que la història també va voler incloure a Espanya en el repartiment, tot plegat amb uns milers d'assassinats civils, incloent-hi l'ús de gasos verinosos per tal fi... En tot cas per saber moltes més coses podeu visitar l'article en espanyol, més que res, per ser entenedor i l'extensíssim article en anglès que us recomano que visiteu....

Tanmateix la independència no es va assolir fins el 1956 (l'any proppassat es va celebrar el 50è aniversari)... Al cap d'alguns anys, la tranquil·litat es va acabar i certes baralles entre partits van acabar amb la mà dura del règim... Una època on el plom es feia servir com a element no gaire tranquil·litzador per l'activitat política...

En tot cas val la pena veure l'estat del drets humans al Marroc... I de passada us assabenteu de la situació geopolítica del Marroc segons la CIA (molt interessant, val a dir)

Però, bé no podem oblidar que dins de no ser una democràcia de tipus lliberal occidental, doncs el cap d'estat té poder quasi absolut, existeixen eleccions més o menys democràtiques i un llistat de partits.

Encara que no tots tenen enllaç, si que podeu veure una notícia sobre la assemblea constitutiva de la Unió Marroquina per la Democràcia de juliol de 2006... L'altra, el Partit del Renaixement i de la Virtud (islamista) no hi cap referència a la xarxa.

Per finalitzar feu una visita als mitjans de comunicació, un per exemple, el “Morocco TIMES” posa a la seva web que mai més apareixerà !?!? O, també teniu a “Aujourd'hui Le Maroc” sense oblidar de cap manera, visita més que obligada, el lloc web de Radio Casablanca on us podreu descarregar música de tota mena...

I si voleu bibliografia sobre el Marroc actual mireu la que ofereix el Institut Europeu de la Mediterrània

Ricard Monistrol

Islam... (II)

El Magreb (1)

Sí hem de definir els límits occidentals dels països on l'Islam és religió d'estat hem de començar pell Marroc, pel propi contacte que té amb Europa mitjançant l'estret de Gibraltar i per ser l'únic país de tot el Magreb on el règim polític és monàrquic...

Però què és el Magreb? La pròpia definició en francès (Maghreb) us ajudarà (Font Wikipedia, la versió espanyola i l'anglesa són molt curtetes). Però, en resum, per un cantó el podem definir com la part més septentrional del continent africà que agafa el Marroc, Algèria i Tunísia. Però, ens quedaríem curts...

Doncs més modernament s'han inclòs el Sàhara Occidental (punt de litigi sense gaires possibilitats de solució pacífica), Mauritània i Líbia (no incloem a Egipte per considerar-lo orient pròxim).

De totes maneres, podeu accedir a aquest article de l'enciclopèdia Encarta que ofereix prou dades per saber-ne un xic més.

Tanmateix, els límit mes clarament identificat geogràficament entre el nord i la resta d'Àfrica és el Sahel, una franja semiràrida que delimita pel nord amb el desert del Sàhara, per l'est amb el Nil Blanc i per l'oest amb l'oceà Atlàntic, pel sud i els països que el conformen ho deixarem per un altre dia...

Però a nivell supragovernamental, al Magreb, existeix una organització de caire polític que inclou a tots els països considerats Magrebins, això sí, el Sàhara Occidental no hi consta per decisió del Marroc.

L'anomenada Unión del Magreb Àrabe (UMA) el nom es pot prestar a confusió, doncs encara existeix prou població bereber que, precisament, no és considera d'ètnia àrab ni segueix l'Islam de la mateixa manera... Però, manant qui mana! Ja se sap que l'Islam al Magreb igual a tradició àrab...

Fundada el 1989, la UMA va ser fundada per defensar els drets dels seus membres (en cap moment se citen els drets de caire humà) i de les seves poblacions i, per un altre, promoure intercanvis comercials fins arribar a una àrea de lliure comerç... Val la pena mirar-se el tractat fundacional

Però veient les picabaralles i les desconfiances mútues (rivalitat Marroc-Algèria, poca coordinació entre els països per adoptat una posició comuna davant del UE, influència d'EUA...).

Sense descomptar que sembla tot just que sols Marroc vol fer quelcom pels drets humans (ja veurem!) la qüestió no promet... Sinó veieu les dades de Human Right Watch

Demà, anirem a visitar països magrebins....

Ricard Monistrol

Islam... (I)

Benvolgudes i benvolguts, avui enceto una nova època com a columnista i què millor que començar amb el islam...

Aliança de civilitzacions, guerra a l'Iraq, Afganistan, Darfur, Al-Qaeda... Tot gira en nom d'una religió, amb més de 1.000 milions de creients, que conté tant extremistes, dictadors, terroristes com escriptors, místics i persones que viuen la seva religió com un fet quotidià que omple totes les seves accions.

Encara que aquest punt variarà en funció del país. Sense descomptar que l'Islam no és monolític hi ha interpretacions molt ortodoxes tals com la del wahabisme i altres més tolerants i racionalistes com els ibadis...

Però tanmateix penso, com us havia promès, que per encetar aquesta columna sobre l'Islam, el millor que puc fer-ho es proporcionar-vos uns quants enllaços que d'una manera o altre tenen a veure ... Per exemple podríem començar amb dos articles de la Wikipedia molt complerts, en la meva opinió, un en castellà (molt ric en enllaços interns) i un altre en anglès (molt acadèmic, amb bibliografia).

Encara que, penso que tothom té clar la seva funció, l'Islam és proselitista.. cerca nous fidels, inclòs a aquí a Espanya. Paga la pena visitar un lloc web, anomenat Islam en Línea (en castellà) doncs conté tant la visió de la religió dels propis creients que viuen a Espanya com amb un sots lloc web dedicat a la comunitat musulmana. Sense descomptar diversos testimonis de cristians que han canviat cap a l'islam, llibres descarregables, una guia molt útil per entendre les seves costums i, inclòs, diverses fotografies sobre miracles...

També val la pena visitar el lloc web de la BBC sobre la religió musulmana (en anglès), amb molta informació (són molt anys de coneixement!). Encara que per conèixer l'altra cantó en TV, visiteu Al Jazeera (en anglès), ofereixen la visió de tot el món (inclús el no musulmà) i, de passada, s'han convertit en el malson del president de EUA....

O, per exemple, un directori web sobre l'Islam (en anglès) que no identifica als seus autors, que presumptivament viuen a EUA... Per tant s'ha d'agafar amb certa precaució... Tanmateix val la pena fer-hi una ullada! A diferència d'aquest lloc web anomenat Islam City, ben identificat (són d'EUA) i com la nit al dia, molt més ben dissenyada amb diversos continguts incloent-t'hi una secció comercial, una televisió en format pod cast (llàstima que sigui en coreà)...

I,, per finalitzar la columna d'avui un divertimento, sí us atreviu... els vídeos d'Al-Qaeda o relacionats amb ells a YouTube! Hi ha un que afirma que Al-Qaeda no existeix. Més informació, en properes edicions!

Ricard Monistrol

Dones i Islam...

No fa gaire llegint el llibre de Michael Onfray sobre Ateologia, reflexionava sobre com les tres religions monoteistes no “tenen” gaire simpatia per la dona (Onfray diu que les odien). Com a molt, les toleren si aquestes assumeixen el paper de muller o de mare. Però mai com a ésser humà femení...

Precisament avui, a Madrid, diversos grups de dones musulmanes han reclamat una relectura de l'Alcorà tot traient accents misògins i masclistes...

No és cap broma el que diuen, una diferent interpretació exigiria a més, tal com elles mateixes reconeixen, una profunda reforma de la Sharia (llei islàmica d'obligat compliment en la majoria de països islàmics).

Tanmateix, tot sent positiu el diàleg que es fa a Madrid (recolzat pel govern espanyol) no ho veig gaire clar...

Fins ara, mai he vist una religió monoteísta que reclami “l'absoluta” igualtat entre dona i home. En tot cas, certes crítiques cristianes a que la dona no assumeixi el paper de mare a temps complert (en canvi no diu gaire sobre l'home-pare) i que la seva llunyania (treballant per poder pagar una hipoteca o simplement perquè li agrada) és la responsable de la pèrdua dels valors morals dels fills.

Ep! No dic que no s'hagi de conciliar la vida laboral amb la familiar (sense comptar sous més reduïts, poques possibilitats d'ascens en cas de fills.), però no tot ha de recaure amb la dona.

Sobretot, havent-hi tants homes (inclosos els capitostos religiosos) poc donats a valorar éssers humans de sexe femení!

Ricard Monistrol