Dones, pobresa i educació
Com indiquem en el títol la dona sempre resulta afectada per la pobresa o la falta d'educació, dues situacions que quasi “sempre” van juntes. Però no sempre...
En els articles periodístics que reflecteixen les dades presentades ahir a Madrid per part de l'ONG Save the Children, es revela que actualment 58 milions de nenes no són escolaritzades.
Una qüestió que afegeix una altra dada esfereïdora: cada any de formació que rebés qualsevol d'aquestes nenes, futures mares, reduiria en dos punts la mortalitat infantil.
http://www.lavanguardia.es/web/20050921/51193449220.html
Una qüestió que afegeix una altra dada esfereïdora: cada any de formació que rebés qualsevol d'aquestes nenes, futures mares, reduiria en dos punts la mortalitat infantil.
http://www.lavanguardia.es/web/20050921/51193449220.html
Però, ara ve la raó per la qual no sempre es pot relacionar la pobresa amb la falta de formació de les dones. Segons informa la ONG, Kènia amb una renda per capita de 1.020 $ ofereix més expectatives de formació a les nenes que l'Aràbia Saudita que disposa de 12.650 $ !!!
Ara es veu que són dues qüestions diferents: la falta de fons econòmics o la falta de respecte dels drets humans, encara que per desgràcia la dues carències s'ajunten massa sovint.
Com ja hem anat comentant anteriorment sobre la pobresa, existeix un aspecte molt important a comptar entre ser-ne víctima sense coneixement i saber-se víctima però amb coneixements per sortir-se'n. Tal com se explica en els dos articles, la qüestió és clara: s'ha de convèncer a les famílies, a part d'altres accions relacionades amb les beques i els ajuts als estudis.
Encara que també resta clar, que qualsevol entitat de microcrèdits sigui a Àsia, Àfrica o a Amèrica del sud i del centre sempre preferirà abans concedir una modesta quantitat de diners a una dona que a un home...
No obstant, recursos econòmics a part, anem a les perspectives més sociològiques: si la dona assumeix coneixements aquests serviran, en primera instància, per millorar les condicions de vida de la seva família. Cap a una segona instància, molt més col·lectiva, les dones esdevenen subjectes actius de la societat. Una qüestió que millorarà les perspectives d'enriquiment social i de defensa dels drets humans de tots.
Al cap i al fi, tindrem a una mare formada educant, procurant una alimentació i una higiene que prevengui malalties i proporcioni un adequat desenvolupament físic i psíquic... NO val a badar, si volem canviar la societat, són les noves generacions de ciutadanes i ciutadans les que ens han d'importar, molt millor que no pas la de súbdits fidels i inactius...
Ricard Monistrol
