Fins del periodisme...

Avui navegant per la xarxa (d'on trec la majoria de notícies que us comento) he descobert una iniciativa de diversos periodistes que oferiran la seva experiència i mitjans a diverses ONG's a fi de sensibilitzar-nos sobre la necessitat de fer complir els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·leni elaborats per les Nacions Unides: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/index.html

Com s'ho faran? Per ara són pocs, encara no sabem els seus noms, ni tenen encara un lloc web. Però si que ja han decidit que prendran la forma jurídica d'ONG i que el seu nom és: Asociación Audiovisual para el Desarrollo (AAPD). A més, concertaran viatjar amb diverses ONG's al lloc on es portin a terme els projectes de desenvolupament i gravaran un reportatge que en arribar procuraran "col·locar "en diversos mitjans de comunicació i en diversos formats. A fi que, segons informa Marta Arroyo, pugui arribar al màxim de població possible.
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/09/20/solidaridad/1127211997.html

No m'hi cap dubte que les seves intencions són honrades i molt lloables. Però, aporten un element d'anàlisi sobre la necessitat d'estar presents als mitjans de comunicació. Precisament, ahir mateix amb el primer “la nit al dia” d'aquesta temporada, ara a TV3 i un xic més tard que a la resta de temporades (tanmateix, us asseguro que s'ho val, no trobareu en cap lloc unes entrevistes tan ben fetes i amb tant de suc com les realitzades per la seva presentadora i ara també directora) na Mònica Terribas reflexionava tot dialogant amb l'artista polifacètic Perejaume (Premi Nacional d'Arts Audiovisuals) sobre la invisibilitat de la seves obres i exposicions. La raó? Ella mateixa responia: "No apareix gaire als mitjans de comunicació...."

Un problema? Per Perejaume no, doncs ell mateix no sent la necessitat de tenir presència als mass media. Però, també es veritat que certs projectes, sobretot de desenvolupament, no tenen gaire volada per falta de coneixements en comunicació (i contactes)...

No és pas un detall que hagi d'aportar res. Ans al contrari, ens pot oferir el contrapunt a imatges de devastació, mort i fam que a la llarga (inclòs ara mateix) ens provoca la idea que no és possible l'alegria de viure i el desenvolupament sostenible en moltes comunitats del països pobres. Com a periodistes, hem d'oferir els desastres tant naturals com cada vegada més forçats, però hauríem de presentar que a més de sobreviure i plorar també és possible viure i riure...

Ricard Monistrol