Què passa amb els drets de les dones?
Quina mala jeia! Una dona morta per culpa de la seva pròpia condició femenina cada tres dies a l'estat espanyol, més de 300 dones joves raptades, violades i assassinades a Ciudad Juárez (Mèxic) en 10 anys, i la fiscalia Federal diu que no hi ha per tant!!! O, que cada any més de 300 milions de nenes africanes són víctimes de brutals i doloroses mutilacions genitals en raó de una excusa falocèntrica, inhumana, masclista i sàdica: se les prepara per al matrimoni (sic).
No és la primera vegada que parlo dels maltractaments físics i psíquics, de la falta de respecte als drets fonamentals de les dones, del menyspreu laboral que significa que cobrin menys sou que els “seus”companys de treball...
Però, a qui i què podem exigir? Les autoritats li donen la suficient importància? Els mitjans de comunicació fan prou? Les pròpies institucions educatives intenten posar-li remei a la maleïda educació dels maltratactadors? I, això, en un primer món!
No sé... la situació de la dona en tot el món és excessivament complicada, totes les religions monoteistes i d'altres, acusen una visió masculina del món. En conseqüència masses homes es veuen amb el dret a “protegir-les” de la seva pròpia bellesa (perillosa per la societat) i a imposar-lis “funcions” considerades com a deure social (la família i el seu mascle en cap ), sense dret a decidir. Sí s'hi avé, perfecte! Sinó, els “càstigs” poden arribar a la mort...
Com a home, veig a un ésser humà que amb la seva diferència ens aporta riquesa i diversitat, bellesa, amor, alegria, empatia, companyonia, amistat, intel·ligència, perspectiva, complicitat, diàleg, felicitat...
En canvi, què els oferim a elles? Si us plau, penseu-vos bé la resposta. D'aquesta en depèn la vida d'un altre ésser humà! Més ben dit, de la meitat de la població mundial...
Ricard Monistrol