Democràcia i menjar...
No és cap broma de mal gust! Ans al contrari, defineix massa bé la situació d'Haití que avui mateix celebra eleccions parlamentàries i presidencials. Pobresa extrema, falta de menjar, carestia quasi total d'unes infraestructures de transport d'aigües netes i fecals, tant brutal que causa 30.000 morts nens de menys de cinc anys cada any...
Encara que no vull semblar antidemocràta, fins a quin punt un nou govern elegit pot tenir capacitat de decisió sense dependre fins a extrems intolerables de l'ajuda exterior. A veure, no vull mesclar règims polítics, però Marx (un teòric massa oblidat) creia previ qualsevol desenvolupament econòmic que garantís el repartiment just dels recursos abans que la imposició del règim proletari.
Tanmateix, no crec que una persona, o un grup o inclòs tota la societat estigui en condicions d'elegir uns representats per sufragi universal, si abans no han solucionat el tema de la manduca diària, el d'un habitatge digne, els d'unes infraestructures apropiades per garantir la salubritat de tothom o, simplement, creure que hi ha un futur a gestionar...
I de veritat seran els seus representants? Si més de tres quartes parts de la població subsisteixen amb menys de dos dòlars diaris. Quina mena d'idea de ciutadania i identitat poden tenir?
No obstant, i amb això vull donar un toc d'atenció a tota la comunitat internacional de països i hiperpaïsos, què s'ha fet en tots aquests anys d'intervenció? Alguns militars, insuficients per mantenir la seguretat, diners a cabassos que han desaparegut misteriosament, un empobriment cada vegada més endèmic de quasi el 80% de la població.
A vegades em penso que a molts d'aquests “benefactors” els importa més tenir un govern “elegit” democràticament i desprès qualificar la situació de catastròfica, que no pas implicar-se de forma directa fent que la població desfavorida pugui crear-se les seves pròpies expectatives de desenvolupament i donar-lis eines per què la portin a bon port.
Més val un bri d'il·lusió amb cara i ulls a cada casa que no pas grans paraules en un palau presidencial!
Ricard Monistrol
