Deixar de fumar?

Abans de continuar vull deixar clar que no sóc fumador, ni que tampoc m'agrada ser fumador passiu...

Ara que s'està confirmant el greuge dels restaurants grossos que no deixen fumar o amb espais per a fumadors cap als petits (menys de 100 m) que en la seva immensa majoria si deixen fumar, potser seria hora de pensar un nou mètode...
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/02/02/tabaco/1138876807.html

Encara que sabent el que no m'agrada, penso talment que s'ha de respectar el dret que tenen els fumador a la seva cigarreta, pur... Però, en quins termes? La pròpia definició de dret estima que algú pot fumar quan li plagui, però on?

No és el mateix el propi habitatge, per la deguda inviolabilitat del domicili, o el carrer, un espai comú que a més té un sistema perfecte de ventilació, que un espai tancat de caire públic: lloc de treball, institució d'estudi, cafeteria o restaurant, on la pròpia activitat que s'hi desenvolupa té una exigència manifesta (treballar, estudiar, menjar).

Si comprovem en la resta de països del nostre entorn més immediat, com per exemple Itàlia, un país amb moltes semblances, des del primer moment d'aplicació de la llei es va prohibir a tots els locals. Tanmateix, els efectes han estat molt més beneficiosos: no hi hagut queixes dels amos de restaurants i bars. Doncs ningú s'aprofita de la situació i tothom sap el que toca...

No dic que a l'estat espanyol no pugui haver-hi locals on s'ofereixi un espai ben diferenciat als fumadors. Però jo no el consideraria obligatori, sinó més bé com un servei de valor afegit que té el propi restaurant amb els seus clients... I per tant, aquell que no tingués prou espai o diners que posés un rètol de “prohibit fumar a fi que ningú sigui fumat en contra la seva voluntat”...

A més, heu provat de menjar una “delicatessen” tot embolcallat de fum de tabac?

Ricard Monistrol