No us penseu que no he vist els resultats de les eleccions d'ahir, 1 de novembre, que al cap i la fi han posat a quasi tots els partits en el mateix lloc de l'escenari del 2003. Això si amb alguna diferència, desprès en parlarem...
Tanmateix, em refereixo a una qüestió més profunda, a un canvi generacional dins la política catalana, a la sortida d'escena de dos honorables avis... Primer va ser l'anterior president Jordi Pujol, ara l'actual president Pasqual Maragall.
Una generació de persones, que amb històries de vida diferent, han protagonitzat els últims anys del franquisme, la transició i la primera dècada llarga de democràcia a Catalunya.
Amb això no dic que altres polítics no hagin lluitat per la democràcia en temps de feixisme. Però, hem de pensar en els 23 anys de govern de Jordi Pujol, i en la patrícia història, política i cultural, de la Família Maragall, on l'alcalde de la Barcelona olímpica ha exercit a l'altre cantó de la Plaça St. Jaume la màxima magistratura del nostre país.
No obstant, la nova generació es reflecteix de forma nítida en l'elecció, per part del PSC, del candidat José Montilla. Una generació que desprès d'emigrar, per no passar gana cada dia, van exercir un canvi molt necessari en la reorganització social i urbanística de les ciutats metropolitanes incloses en l'anomenat “Cinturó Roig”.
Sense descomptar, el canvi que van exercir dins el PSC, on els “catalanistes” de tota la vida com per exemple Narcís Obiols, Martorell, Nadal... van anar perdent el poder dins l'executiva de forma progressiva. D'aquí un cert enfrontament entre el President Maragall (últim representant del “catalanisme” amb poder del PSC) i l'aparell de partit, aquests dos últims anys.
En certa manera, no hem de menystenir el possible efecte “Montilla” sobre els més de 200.000 vots perduts pel PSC, respecte a 2003. El fet que el President Zapatero hagi fet veure clarament (i repetidament) que era el seu candidat, ha tret protagonisme a la pròpia acció del presidenciable Montilla dins dels àmbits catalanistes.
Potser la pregunta a tal hipotèsi hauria d'haver estat: sí s'hagués presentat Pasqual Maragall, s'haurien obtingut els mateixos resultats? Ara, ja no ho sabrem mai....
