Incivisme a seques?
Avui el ple de l'Ajuntament de Barcelona s'ha reunit per analitzar els problemes associats a conductes poc cíviques de turistes o de ciutadans barcelonins que han provocat problemes amb el sentit olfactori, visual i de l'oïda de la resta de vianants i veïns de determinats barris.
Pot semblar que l'exercici de l'autoritat pot esdevenir una solució, potser si... Però, podríem preguntar-nos per què els suposats culpables són sistemàticament anomenats “antisistema” i/o “ocupes”. No cometen, a priori, delictes que es puguin jutjar pel codi penal. No obstant, i vull deixar clara la meva posició cap a aquestes persones, considero la seva actitud encaminada a provocar problemes de convivència amb la resta de les persones.
Una primera reflexió podria portar-se a terme sobre la base social on ara vivim i treballem. Dèiem en un anterior article sobre la vivenda, que es podia observar com la Generalitat i els ajuntaments (sobretot el de Barcelona) han impulsat amb gaire “fogositat” la creació de parcs de vivendes socials de lloguer. No cal esmentar res sobre el preu de l'allotjament “normal” tant de compra com de lloguer.
Si ens situem en l'aspecte laboral, podem fer una comparativa: respecte al nivell dels anys 90, molts sectors han “rebaixat” el sou a treballadors nous, i també a alguns dels més antics. Sense comptar que grans empreses, com per exemple les de tecnologia, o les de comunicació social han reduït despeses tot creant empreses subsidiàries de serveis i continguts (Ericsson, Tele 5, Grupo Prisa....) on van a raure alguns treballadors prèviament acomiadats, i, on els sous no arribaran a la mateixa alçada que a l'empresa matriu.
Encara que si una empresa no obté els beneficis esperats (ja no parlem de si té lleugeres pèrdues) tendirà a acomiadar de forma col·lectiva a molts treballadors i es desplaçarà cap a indrets més “tranquils”. El resultat: una quantitat fixa més una de fluctuant d'atur "registrat" a l'OTG més propera....
Sembla estrany parlar de tot això, tot sabent que crear una forma alternativa de sistema de vida, sols la poden portar a terme poques persones, i que certes actituds generades com a rebuig no tenen una sortida social garantida per les institucions.
Ricard Monistrol
Avui el ple de l'Ajuntament de Barcelona s'ha reunit per analitzar els problemes associats a conductes poc cíviques de turistes o de ciutadans barcelonins que han provocat problemes amb el sentit olfactori, visual i de l'oïda de la resta de vianants i veïns de determinats barris.
Pot semblar que l'exercici de l'autoritat pot esdevenir una solució, potser si... Però, podríem preguntar-nos per què els suposats culpables són sistemàticament anomenats “antisistema” i/o “ocupes”. No cometen, a priori, delictes que es puguin jutjar pel codi penal. No obstant, i vull deixar clara la meva posició cap a aquestes persones, considero la seva actitud encaminada a provocar problemes de convivència amb la resta de les persones.
Una primera reflexió podria portar-se a terme sobre la base social on ara vivim i treballem. Dèiem en un anterior article sobre la vivenda, que es podia observar com la Generalitat i els ajuntaments (sobretot el de Barcelona) han impulsat amb gaire “fogositat” la creació de parcs de vivendes socials de lloguer. No cal esmentar res sobre el preu de l'allotjament “normal” tant de compra com de lloguer.
Si ens situem en l'aspecte laboral, podem fer una comparativa: respecte al nivell dels anys 90, molts sectors han “rebaixat” el sou a treballadors nous, i també a alguns dels més antics. Sense comptar que grans empreses, com per exemple les de tecnologia, o les de comunicació social han reduït despeses tot creant empreses subsidiàries de serveis i continguts (Ericsson, Tele 5, Grupo Prisa....) on van a raure alguns treballadors prèviament acomiadats, i, on els sous no arribaran a la mateixa alçada que a l'empresa matriu.
Encara que si una empresa no obté els beneficis esperats (ja no parlem de si té lleugeres pèrdues) tendirà a acomiadar de forma col·lectiva a molts treballadors i es desplaçarà cap a indrets més “tranquils”. El resultat: una quantitat fixa més una de fluctuant d'atur "registrat" a l'OTG més propera....
Sembla estrany parlar de tot això, tot sabent que crear una forma alternativa de sistema de vida, sols la poden portar a terme poques persones, i que certes actituds generades com a rebuig no tenen una sortida social garantida per les institucions.
Ricard Monistrol
