Pobresa a Espanya...
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, un de cada cinc residents a l'estat sobreviu per sota del llindar de la pobresa. És a dir, un 20% de la població no arriba als mínims d'ingressos per desenvolupar-se de forma correcta (no posem òptima) com a persona.
Però, quin és el seu perfil? El mateix que el 2004, res de res de millora econòmica.... Expliquem-nos, la pobresa afecta en dos punts porcentualment més a les dones (20%) que no pas als homes, això per començar.
Sí a més la persona té més de 65 any, ha de saber que un 30% dels seus companys d'edat viuen també sota el llindar, encara que per l'altra cantó, menys de 16 anys, no queden gaire ben parats: més del 24% també hi estan...
Però aprofundint en les tases més altes, podem augmentar fins quasi el 48%, el nombre de persones de més de 65 anys, quan aquestes viuen soles. Tot arribant al 37%, quan sense ser major de 65 anys, comparteixen l'habitatge un sol adult amb fills dependents.
En la enquesta es parlen d'altres qüestions, però resulta més que evident que les polítiques socials tant estatals, autonòmiques i municipals no donen gaire bon resultat. Sobretot considerant que les dones que cobren pensió de viudedat (un 40% del que hauria cobrat el marit d'estar viu) sobreviuen en condicions paupèrrimes tant d'habitatge com en nutrició...
Sense comptar la inexistència de subvencions suficients d'ajuda a famílies de ingressos baixos amb fills. No cal deixar-ho pas tot a la mercè del mercat capitalista i, sobretot, especulatiu!
Tanmateix, espero que tant la llei de serveis socials estatal i catalana solucionin aquests problemes, que, cal recordar-ho afecten a ciutadanes i ciutadans de ple dret, o potser no en tenen de drets?
Ricard Monistrol