Educar, dret o luxe?

Tot just que ahir parlàvem de l'intent del govern Indi de promoure l'educació superior amb les “castes” més menystingudes, que avui a la “Setmana per a l'Educació” ens han posat unes dades que ens hauria de fer pensar molt...

105 milions de nens de tot el món no tenen accés a l'educació per falta de mitjans, sobretot, humans i, per acabar d'adobar-ho, 777 milions d'adults també són analfabets.

A veure, ahir parlàvem que l'educació és reconegut com un dret fonamental i inalienable... Però, les conseqüències sobre la pròpia societat i el seu entramat social és devastador:

- Qualsevol intent de promoure la redistribució de la riquesa s'atura per falta efectiva de capacitació dels ciutadans.
- La possibilitat d'una dictadura s'escau amb la falta de formació per promoure fanatisme i poc respecte per qualsevol vida humana,
- No és possible promoure cap campanya de prevenció en salut i, sobretot, és impossible fer conèixer drets fonamentals tant per als nens, per l'home i, més important, cap a la dona (els humans maltractats per antonomàsia a tot el món).
- El fet que a més s'afegeixi una pèrdua quasi totals dels valors socials propis dels seus avantpassats, porta a possibilitar una manipulació salvatge de tots aquests nens com a soldats, dins la prostitució infantil o en treballs forçats....

No és just que ningú decideixi per ningú, però encara és més injust que no és deixi que un humà pugui decidir pel seu compte...

Ricard Monistrol