Immigració i feminicidis...
Posant els dos drames en el mateix títol vull deixar ben clar que no els comparo, doncs cadascun afecta de manera massa greu a persones humanes, sinó que vull fer notar la importància que no hi han vacances per cap dels dos problemes...
Milers de immigrants han entrat de forma no reglada en l'estat espanyol, específicament a Canàries, tant el govern com l'oposició (vegi's PP) estan d'acord amb el drama humà però difícilment ho estaran en la solució...
Per un altra cantó, sense cap mena d'aturador, incloent-hi ordres d'allunyament, dones de qualsevol edat (no val a dir que molts homes joves estan canviant els seus valors...) són assassinades de forma cruenta i, sobretot, covarda... Desgraciats i maleïts tots aquells que fent veure que desprès es peguen un tret com a forma de penediment seran d'alguna manera exonerats (tal com feia esment molt encertadament Cristina Sánchez Miret ahir a “La Vanguardia”).
Si us plau! Drames humans amb centenars de milers de persones volen arribar a una vida millor, països on les oligarquies, l'atur, la desertització, les guerres... O, simplement, la falta de confiança en els seus països (falta d'infraestructures sanitàries, educatives, de transport, econòmica, societat civil...) I, on masses ciutadans no disposen de passaport per la simple raó de preu o falta d'administració competent (així ens ho feia saber Lucia Etxebarria en un Magazine de "La Vanguardia", un diumenge d'agost)... Com es pot parlar d'una solució! En tot cas de pedaços en forma de barreres que impedeixin el seu pas i accelerin el seu retorn.
Però, també és just dir que un elevat nombre de persones sense permís laboral i, per tant, sense possibilitat d'ingressos pot generar en qualsevol indret conflictes de convivència (on viuen, on es netegen, on deixen les seves deixalles...) a curt, mig i llarg termini. Per la simple raó, que la societat occidental està dissenyada per a persones que disposin de diners cada mes... Tanmateix, la mateixa situació que obligarà a aquests mateixos immigrants a malviure amb treballs ocasionals, clandestins i molt mal pagats.
Tornant al tema dels Feminicidis i tal com ja he comentat masses vegades, com pot ser que les dones encara ara estiguin considerades OBJECTES DE POSSESSIÓ!!!!!!
O com comentava Sánchez Miret. Perquè a les autoritats que se'ls plena de bons desitjos cap a la Llei de Violència de Genere, no posen els mitjans necessaris que demana la mateixa policia per controlar, de forma efectiva, l'allunyament de l'agressor i potencial assassí? Sols valen els laments front als Feminicidis?
Subtil i macabre procés, la víctima s'ha d'amagar, fugir, canviar de treball, d'amics, tot per no ser trobada pel seu antic estimat (brutal burla!) per, segurament, ser agredida i, massa sovint, assassinada... No és això terrorisme?
Ricard Monistrol
