Educació a debat Ahir nit, la sentida i emotiva entrevista de na Mònica Terribas (imprescindible de veure en la seva tasca diària) a na Maria Josep Udina, col·laboradora de la insigne i recentment traspassada pedagoga Marta Mata em va fer reflexionar sobre què es educar... Aprendre a pensar, ajudar a desenvolupar la xafarderia natural del perquè de coses i situacions esdevenien consignes en la metodologia educativa de Marta Mata... Per altres, la consigna és la fèrria disciplina, el sentit de la feina ben feta.... A aquestes alçades de la època contemporània i sabent l’existència de països on els mestres, professors i alumnes primmiren l’excel·lència. Què hi ha dins el debat sobre l’educació? Molta ideologia... Per un cantó l’església i la dreta exigint la seva parcel·la de poder.. Per l'altra cantó, l’esquerra que tendeix a descriure's com a laïca, sense arribar-hi. Però i els mestres? Molts representants de sindicats s’han queixat d’una generalitzada i sistemàtica manca de recursos a cadascuna de les grans reformes que han emprès tots els governs de la democràcia. A més de la complicada integració de l’immigració sense gaires ajudes per part de l’escola concertada Dels alumnes? Se’ls està promovent realment una visió optimista social sobre què significa educar-se? Veuen el profit? O simplement passa l’educació obligatòria per ser un simple procés que condueix a la formació professional de cicle mitjà, superior o universitària (Espai Educació Superior Europeu)... En certa manera és complicat resumir el debat... Falta un gran pacte que separi l’educació dels futurs ciutadans de la formació pel mercat laboral, que es promogui una entrada generosa (per exemple, a nivell UE) de recursos als centres educatius i, que d’una vegada per totes, l’església es conformi en promoure el seu proselitisme en els seus centres privats... Permetent que els pares puguin escollir rebre una formació ciutadana que inclogui el fet religiós com habillatge propi de la nostra cultura, no com a una imposició doctrinària. Ricard Monistrol |
Agost de 2005 encetàvem aquest quadern de navegant, ja són moltes columnes... i el varem continuar fins l'abril de 2007. La seva intenció era oferir una visió periodística, on el món s'apropi un xic més. És a dir, dades, enllaços, anàlisi, interpretació en català i com periodista català... Tanmateix, varem intentar seguir el nostre lema "Més valdria que callessis" tot reafirmant que no sóc pas objectiu sols volia ser honrat!
28 de juny, 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)