Tot pensant en les contraposades opinions d'historiadors, juristes, partits polítics o simples ciutadans sobre el projecte de llei sobre la memòria històrica que vol presentar el PSOE aquest dijous al Parlament espanyol... Reflexiono també sobre els successos de Xile!
Diferències, en tot cas d'anys i tal com em va explicar una exiliada xilena.. la impossibilitat de defensar-se per les armes d'una part de la població, sense comptar que quasi tot l'exèrcit estava a favor del cop d'estat de Pinochet (els que no ho estaven, van ser ràpidament assassinats).
Però, a part d'aquests dos detalls, encara ara a Espanya existeixen els mateixos dos bàndols d'aquella època... No fa falta anar massa lluny amb l'església! Per poc que la Conferència no dictamina, que els nacionalismes perifèrics anaven contra un bé moral i religiós: la unitat de la pàtria espanyola (sic!)
O, la mateixa actitud del PP: sempre s'ha negat a condemnar el cop d'estat de Franco. Tot adduint que s'ha de mirar cap el futur. Sense comptar els centenars de fosses on encara estan enterrats milers de republicans... Com, per exemple, a València ciutat.
Parlar de memòria història, en la meva opinió, es parlar del cop d'estat, de les matances que es van produir a ambdós bàndols en plena guerra civil, a la sagnant i despietada repressió posterior feixista tot cercant la venjança i el genocidi per causes polítiques i culturals.
Però, tanmateix, penso que a nivell jurídic, qui pot pretendre que no es puguin anular totes les causes penals, posteriors a 1939, contra l'ideari polític d'una persona, sense semblar estar a favor de la dictadura franquista?
