Repòrters sense Fronteres (RSF) ha xifrat en 81 els periodistes morts en exercici de la seva professió o per culpa de la seva opinió (sic!).... La pitjor dada des de 1994!
Són 21 els països on els periodistes han mort. Encara que per tràgica majoria guanya Iraq amb 39 periodistes assassinats, en trist segon lloc, Mèxic amb 9... A més, també hem de comptar 32 col·laboradors (xòfers, traductors, tècnics...) assassinats. Per fer-se una idea d'aquesta xifra sols dir que l'any 2005 van ser assassinats 5!
Però, aquí no acaba tot (dita una desgraciada forma d'acabar amb les molèsties)... Hi han altres formes de fer callar a un periodista, comenceu a comptar: 871 detinguts, 1.472 agredits i, per si de cas, 912 mitjans de comunicació censurats.
No cal dir que a Iraq, on hi han més periodistes morts, la pretesa seguretat que oferien les tropes de EUA va deixar d'existir en el moment que un tanc americà va bombardejar un hotel farcit de periodistes... Recordeu a Xosè Couso! Sense comptar que també els segrestos poden acabar malament.
Tanmateix, pot semblar-nos increïble aquestes mesures tant dràstiques, que quasi mai són investigades a fons, però també existeixen d'altres més subtils. Precisament en el nostre entorn... Precarietat, temporalitat, condició de mileuristes (o per sota) són elements que no permeten adquirir gaire seguretat a les noves generacions de periodistes. Una qüestió que els farà pensar-s'ho dues vegades abans de indagar res que pugui portar-li problemes.
No obstant, com a petita broma maligna, sempre es pot acudir al diari “El Mundo”, patrocinador oficial de tots aquells que encara estan, per exemple el ex-ministre Acebes, preguntant-se qui hi ha darrera dels brutals atemptats del 11-M a Madrid...
Ricard Monistrol
