Violència escolar?
Navegant per Internet, concretament en l'edició digital de “El Mundo” (molt més útil que no pas que la seva germana impresa), he vist una notícia que esfereïx! Un menor, resident en Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) s'ha passat tota la seva vida escolar rebent tota mena de vexacions, insults i agressions. És a dir, ara té 17 anys, en total 14 anys de patiment! (sic!).... Encara, que a partir d'ara s'anirà ben lluny per seguir estudiant.
Segons sembla, canviar-lo de centre educatiu no servia de res, doncs els seus agressors l'esperaven a la sortida. Cap mena de reacció per part de les autoritats educatives (tant de l'escola com de la conselleria) i les denúncies a la policia no van servir de res, dons en aquell moment eren menors de 14 anys i no s'hi podia fer res.
A més, segons sembla, un dels agressors va assegurar en un programa de televisió que la seva intenció, per esmorteir culpabilitats?, era assassinar a l'esmentat noi subjecte de les “seves” atencions.
Fins a cert punt, por semblar normal, hi han infants que s'han suïcidat per culpa del bulliyng... Tanmateix, el que m'ha sobtat és la inacció dels centres educatiu i de la Generalitat... Però, el pitjor, és comprovar com la televisió es converteix, cada vegada més, en l'altaveu que una actitud agressiva, vexatòria, cridanera i menyspreadora et pot proporcionar el que tu vulguis (Antena 3 i Tele 5 no tenen cap empatx en demostra-ho en horari protegit). I la resta de la ciutadania què?
Per cert, no fa gaire temps que algú em va recordar que en “el Matí” d'Antoni Basses, un oient molt enfadat explicava que a les persones que es dedicaven a la recerca universitària, ni pa ni aigua... Per ser suaus!
En fi, tal com ja he dit alguna vegada, la violència és l'últim recurs de l'incompetent... Una manera de dir, que “actualment” amb el diàleg, l'educació, la formació i el civisme no s'arriba gaire lluny? No sé, no sembla que ETA i el PP ho sàpiga'n! Sense parlar de molts altres governs, ciutadans, empreses, institucions...
Ricard Monistrol
