La precampanya de l'estatut porta cua...
Sembla que el lema de PSC per la precampanya de l'Estatut “EL PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya” no ha agradat gens ni mica ni al PP, el principal damnificat, ni a ERC. Tanmateix cadascú amb les seves raons...
Per un cantó, sense entrar en les formes, el PSC ha aprofitat la poc subtil campanya del PP en crispació, difamació, odis, boicots i desinformació en contra de l'estatut (i del Parlament) per utilitzar-la com a element actiu de la memòria dels ciutadans de Catalunya. Una qüestió que ha estat contestada pel PP de forma abrupta i, de passada, el PPC ja ha declarat la guerra al PSC...
Tanmateix, si entrem ja en el contingut del lema, repetim que no en la forma (molt concisa i educada, je, je!), ERC ha expressat la seva sorpresa pel que considera un lema “simplista i covard” que no entra a drap en l'articulat de l'Estatut.
No és gens menyspreable la intencionalitat del PSC en aquest lema, un de ben evident que s'aprofita de l'actitud del PP durant tot el temps de gestació de l'Estatut i, l'altra, una càrrega de profunditat per a ERC... Primer, treu valor al seu no... Segon, reforça el seu punt flac front a ERC, el lema no dóna importància al fet que el text del Parlament hagi quedat minvat a Madrid (no entrarem sobre si aquesta retallada és o no acceptable, ja ho decidirem el dia del referèndum).
No obstant, si que hi han fets incontestables com el que qualsevol alteració en la participació i en el nombre d'electors que escullin SÍ... dependrà en gran mesura que pot fer el PP i, sobretot, el Tribunal Constitucional (no fa gaires dies que la seva presidenta va expressar en una entrevista a “La Vanguardia” que una poca participació o un gran nombre de vots negatius podrien alterar la seva funció de “decidir” sobre l'Estatut)
Encara no hem entrat a fons en la campanya per referèndum (s'enceta el proper 1 de juny). Però, és molt important que qualsevol estratègia política que es preuï, sobretot en un moment que la ciutadania ja està fins el capdamunt de tot el procés de l'Estatut, incideixi en idees clau, concises i curtes que puguin romandre en la memòria dels electors... I, tal com diu la dita, qui primer pega...
Al cap i a la fi, sols fa falta recordar com el propi Josep Lluís Carod-Rovira, president d'ERC, deia en una entrevista de la genial i imprescindible na Mònica Terribas que ningú es llegiria el text sencer de l'Estatut (més de 200 articles) per massa llarg... A veure com s'ho fa ERC per superar al PSC!
Ricard Monistrol
