Televisió educativa?
En un article de la revista New Scientist http://www.newscientist.com que sortirà el 10 de setembre (informa l'agència Reuters) es fa saber el disgust més que manifest que han expressat multitud de científics forenses britànics sobre l'excessiva versemblança dels mètodes emprats pels forenses de la sèrie CSI (Miami, Las Vegas, Nova York), actualment en antena a Tele 5.
La raó de la queixa és doble, per un cantó els delinqüents que segons sembla es miren amb passió la sèrie a fi de portar de corcoll als forenses. Segons diuen, ha crescut l'ús dels guants de làtex entre els lladres, a més d'incloure entre els seus rastres “biològics”, burilles recollides prèviament en diversos indrets. La qual cosa pot multiplicar de forma sensible el nombre de sospitosos...
Tanmateix, la qüestió no acaba així. Per l'altre cantó apareixen la resta de seguidors de la sèrie que influenciats per l'alt grau de resolució dels casos, interpreten que sols les proves dels pèrits forenses tenen valor. Un assumpte que no tindria importància sinó fos que alguns d'aquests fidels seguidors a vegades actuen com a testimonis o jurats en diversos judicis.
No obstant, la reflexió també esdevé doble, quan la televisió altera la realitat d'una forma, que es considerada “distorsionada”, com per exemple, en forma de violència, de models d'actuació social (l'anomenada televisió “Brossa”) o simplement amb elements de fantasia més o menys visibles, algunes veus consideren que la seva visió pot induir a un error en les percepcions.
Quan, encara essent ficció, els seus models d'actuació i continguts posseeixin una versemblança que proporciona coneixement a determinats grups, també certes veus expertes diran que es pot induir a error en les percepcions dels profans (sèries mèdiques, d'advocats, de policies, de forenses....) o l'aprofitament d'aquells que tenen "intencions fosques".
Què ens queda? Veure docudrames de l'estil “Bellvitge hospital”, “aeroport” o “jutjats” pot semblar l'aproximació més sincera a la realitat...
D'això es tracta precisament: qualsevol aproximació sigui audiovisual o simplement escrita sempre aporta un grau de manipulació de la realitat. La primera manipulació, subjacent dins el propi individu i de qualsevol humà, va en funció del bagatge personal associat a la seva percepció. La segona manipulació, més associada a una tasca determinada, apareix quan aquesta “realitat” ha de ser transmesa a altres persones o a tot el conjunt de la societat. En aquest cas ha de primmirar i ser visible l'objectiu, i la sinceritat/honradesa del professional o professionals que són a darrera...
En un article de la revista New Scientist http://www.newscientist.com que sortirà el 10 de setembre (informa l'agència Reuters) es fa saber el disgust més que manifest que han expressat multitud de científics forenses britànics sobre l'excessiva versemblança dels mètodes emprats pels forenses de la sèrie CSI (Miami, Las Vegas, Nova York), actualment en antena a Tele 5.
La raó de la queixa és doble, per un cantó els delinqüents que segons sembla es miren amb passió la sèrie a fi de portar de corcoll als forenses. Segons diuen, ha crescut l'ús dels guants de làtex entre els lladres, a més d'incloure entre els seus rastres “biològics”, burilles recollides prèviament en diversos indrets. La qual cosa pot multiplicar de forma sensible el nombre de sospitosos...
Tanmateix, la qüestió no acaba així. Per l'altre cantó apareixen la resta de seguidors de la sèrie que influenciats per l'alt grau de resolució dels casos, interpreten que sols les proves dels pèrits forenses tenen valor. Un assumpte que no tindria importància sinó fos que alguns d'aquests fidels seguidors a vegades actuen com a testimonis o jurats en diversos judicis.
No obstant, la reflexió també esdevé doble, quan la televisió altera la realitat d'una forma, que es considerada “distorsionada”, com per exemple, en forma de violència, de models d'actuació social (l'anomenada televisió “Brossa”) o simplement amb elements de fantasia més o menys visibles, algunes veus consideren que la seva visió pot induir a un error en les percepcions.
Quan, encara essent ficció, els seus models d'actuació i continguts posseeixin una versemblança que proporciona coneixement a determinats grups, també certes veus expertes diran que es pot induir a error en les percepcions dels profans (sèries mèdiques, d'advocats, de policies, de forenses....) o l'aprofitament d'aquells que tenen "intencions fosques".
Què ens queda? Veure docudrames de l'estil “Bellvitge hospital”, “aeroport” o “jutjats” pot semblar l'aproximació més sincera a la realitat...
D'això es tracta precisament: qualsevol aproximació sigui audiovisual o simplement escrita sempre aporta un grau de manipulació de la realitat. La primera manipulació, subjacent dins el propi individu i de qualsevol humà, va en funció del bagatge personal associat a la seva percepció. La segona manipulació, més associada a una tasca determinada, apareix quan aquesta “realitat” ha de ser transmesa a altres persones o a tot el conjunt de la societat. En aquest cas ha de primmirar i ser visible l'objectiu, i la sinceritat/honradesa del professional o professionals que són a darrera...
Ricard Monistrol
