Doncs sí, aviat, el 19 de novembre, es “commemoraran” (per denominar-ho d'alguna manera) quatre anys del major desastre ecològic ocorregut a Espanya... No podia faltar a l'aniversari, un xic de petroli del vaixell enfonsat.
Posem-nos poètics! En una mena de justícia comunicativa, el vaixell partit per la meitat i enfonsat a milers de metres sota mar ens ha assenyalat una pèrdua d'interès per part de masses actors socials...
Un, l'empresa Repsol-YPF va prometre un mètode revolucionari per extreure les restes, més de 14.000 tones d'hidrocarburs, ja fa dos anys! A menys que m'hagi adormit durant tot aquest temps no he sentit res sobre aquesta fita!
Dos, sigui PP o PSOE, encara ningú ha mogut un dit per construir un gran port d'abric a superpetroliers en cas de grans tormentes o d'avaries...
Tres, fins a quin punt s'ha previst un pla d'emergència per tals desastres? S'han encarregat vaixells de neteja i contenció? S'ha previst mantenir actiu un equip de professionals per coordinar possibles feines?
Ehem! Suposo que la resposta no està pas a l'aire ni en els despatxos... Però, estaria molt bé presentar a la societat que un govern està preparat perquè “nunca mais” torni un “prestige”.
Ricard Monistrol
