Carrer de "l'espoli".

A vegades, les ideologies portades a l'extrem, donen l'oportunitat de veure fins a quin punt es pot caure en el ridícul. Estem parlant del nou bateig del carrer que mena cap a l'Arxiu de la Guerra Civil.

Tanmateix, molts ciutadans de la culta i noble ciutat de Salamanca (em refereixo a la seva població i a la universitat) han protestat en l'esmentat carrer queixant-se de la decisió de l'alcalde...

No obstant, a vegades les paraules (quasi sempre) tenen diverses significacions, sobretot en funció del context. Expliquem-nos, si l'alcalde creu que s'ha fet una espoliació i en conseqüència vol deixar un “record”, podríem pensar que fins a cert punt (no és políticament correcte, ho sé!) no va gens desencaminat sobre d'on venen molts dels documents que farceixen l'arxiu.

Però, si ens posem més seriosos el PP s'hauria d'aturar un moment si val la pena enfrontar Catalunya contra moltes regions espanyoles. Sobretot si tenim en compte el gran nombre de persones que va tenir la manifestació Barcelonina sobre “tenim dret a decidir”...

A aquest pas, les pròpies declaracions que ha realitzat tant el cavaller de la trista figura i el sr. Rajoy sobre que Espanya està en la mateixa situació que a l'any 1996. Tot acusant al President Zapatero de provocar odis i problemes on no hi eren (sic) es tornarà en una situació més propera als últims anys del franquisme. Doncs el govern espanyol de llavors va tenir sort de que l'Assemblea de Catalunya es dissolgués per la Generalitat i el sr. Taradellas.

Al cap i la fi, el desig d'una bona part d'aquella Assemblea anava en certs assumptes per sobre de les exigències del projecte d'estatut que s'està discutint en ponència a Madrid...

Ricard Monistrol