Quan ahir EUA anunciava que Àfrica entrava dins la seva àrea privilegiada d'interès estratègic, a fi de frenar a Xina, vaig reflexionar sobre la dicotomia que ambdos països s'estiguin “barallant” per veure qui s'enduu “la grossa” en recursos naturals...
Bé, hem d'especificar millor, EUA aportará uns quans milers de soldats en bases militars al continent tot afirmant que “oficialment” el motiu és lluitar contra tot allò que fai olor a Al-Qaeda. Precisament una mena de tenda de franquícies gratuïtes que serveixen tant per fer de terrorista “conscienciat” com perquè EUA digui que els morts sota un bombardeig eren integristes perillosos i terroristes (pe exemple, uns pastors de Somalia)....
Però, encara que hi hagi un cert rerafons d'aquesta mena, i tal com apunten molts experts, la veritable qüestió és que EUA comprova amb preocupació com Xina es va introduint de forma sensible en les agendes de “mecenes” de molts països.
No és cap broma! Xina, un país on les llibertats fonamentals no estan gaire ben vistes ha ajudat a canvi de petroli i altres recursos, productes manufacturats a bon preu, la construcció d'escoles, carreteres, hospitals, etc.
En canvi EUA, un país que patrocina la democràcia i el respecte als drets humans (ehem!), té certa tendència a bombardejar, atacar i amenaçar a tot aquell que no se li posi bé! No jutjo si té raó o no. Encara que si puc afirmar que l'ús que fa de la violència militar,sobretot, en el món islàmic no desperta gaires simpaties!
A més, s'acusa a Xina que no té en compte el compliment dels drets humans de molts països amb qui fa negocis... Però fins a quin punt els occidentals han fet cas en la qüestió de recursos naturals i a l'hora de vendre armes?
