Defensor del pueblo...

Enrique Múgica fent honor del càrrec que ocupa s'ha apressat a presentar recurs d'inconstitucionalitat contra el nou estatut de Catalunya...

De quin honor parlem? Doncs de ser el Defensor del Pueblo Español, i remarco el fet de poble espanyol en el fet que no ha respectat la decisió democràtica i vinculant d'un referèndum a Catalunya.

No el critico per no estar d'acord en l'exclusivitat del Síndic de Greuges català (encara que es destaqui al text legal el fet de “col·laboració). És ben evident que ha de defensar a tots aquells ciutadans, que no refiant-se del Síndic, vagin a denunciar la cruel i despietada croada que exercim els catalans sobre els que no parlen la nostra llengua oficial (sic!)

Però, penso que en la resta de temes pixa fora de text (perdoneu l'expressió, no se m'ha ocorregut cap de més gràfica!). Parlar sobre que el concepte nació esmicolarà Espanya, o que la concepció d'espai judicial català vulnera la possibilitat d'una justícia igualitària a tot l'estat i sense comptar que parlar de poble català és quasi un delicte...

Tot plegat, un bon grapat d'articles que supera de llarg el presentat pel PP (contentíssim! No cal dir-ho).

A veure, reflexionem! Segons es parla, la democràcia és basa en la voluntad expressada pel poble mitjançant els seus representants... Fins aquí tot bé, però determinades vegades (a Suïssa tenen molta pràctica!) el poble pot ser preguntat directament i la seva resposta té valor legislatiu, és a dir, que l'executiu ha de complir i fer complir la voluntad popular...

Per tant! Fins a quin punt es pot presentar un recurs que sobrepassi el seu àmbit competèncial (com a Defensor del Pueblo) i exerceixi, d'ofici, d'inquisidor no d'institucions oficials sinó de la mateixa voluntat del poble català!

Ricard Monistrol