Sobre terrorisme...
La paraula terrorisme està prou valorada en molts països... Per una senzilla raó, a uns els dona excuses per promoure una croada bastant sagnant (hi han coses que mai canvien, recordeu-vos de les dels segles passats) o, a l'altra cantó, fer valer la exigència d'un canvi...
De quina mena, és el canvi? La seva tipologia té una part comuna, tal com ja hem esmentat abans, l'exigència. Aquesta pot ser impositiva o defensiva.
Per exemple, Bin Laden i la seva trepa de brutals i efectius grupets no coordinats vol imposar una mena d'estat islàmic de caire califal on el règim dels talibans quedaria curt seu costat. Tanmateix, la seva procedència no és cap accident en la seva ideologia, doncs Aràbia Saudita posseeix una visió de l'Islam de les més agressives i escapçadores de tota la religió musulmana.
Si seguin amb els exemples, però ara del cantó defensiu, un model clàssic és l'IRA irlandès, que desprès de la repressió sagnant que va cometre tant l'exèrcit britànic i els lleialistes contra els catòlics segregats d'Irlanda del Nord (Comptat del Nord d'Irlanda que van quedar en mans britàniques desprès de l'acord d'autodeterminació de Michael Collins).
Tanmateix tant una com l'altra no han tingut problemes a l'hora de cometre actes vilment terroristes, és a dir, aquelles accions encaminades a exterminar població civil desarmada.
Però, tanmateix no ens hem d'oblidar dels estats, ara per ara el que domina amb més claredat és l'anglosaxó, tant EUA com el Regne Unit, tots dos molts democràtics, no tenen cap problema en activar accions legislatives encaminades a “augmentar” la seguretat dels seus ciutadans, tot, com qui no vol, reprimint drets civils, alguns d'ells fonamentals.
Encara que una vegada a l'exterior aquests països es creixen! EUA: Guantànamo, vols de transport de ciutadans europeus a llocs no gaire recomanables! La tortura com a element imprescindible en el tracte dels presoners tant a Afganistan com Iraq. Les accions de les forces especials americanes sense cap mena de control i respecte al drets i usos militars, els bombardeig amb fòsfor o urani empobrit. El saqueig del patrimoni cultural, la falta total de llum i electricitat a Iraq (com a mínim abans podien connectar l'aire acondicicionat)...
No obstant, a aquesta reflexió no haurien de faltar aquells estats com Xina, Rússia, Bielorússia o, masses llocs d'Àfrica i Sud-Amèrica on la repressió, la tortura i les execucions són pa de cada dia, per desgràcia, de la població civil no urbana....
Ricard Monistrol
