Tercer Món i Comerç Just...

No he volgut ser hipòcrita tot dient països en vies de desenvolupament, dons aquest desenvolupament o no arriba a tothom (el més normal) o ni tant sols existeix...

Des de fa una anys en el marc de la Organització Mundial del Comerç (OMC) en relació a l'agricultura i ramaderia, molts països han reclamat tant a la UE com a EUA l'abolició d'ajudes a l'exportació i a les trabes legals als seus productes... En aquest cas podem estar d'acord.

Encara que no tant en algunes propostes, algunes estranyament interessades (per a EUA), sobre la conveniència d'anul·lar les ajudes de la UE a diversos sectors agrícoles i ramaders.

Per un cantó potser tenen raó, doncs masses ajudes són rebudes per veritables grans empreses que poc tenen a veure amb el món de la pagesia tradicional. Però no és pot discutir que procuran racionalitzar aquests diners en conservació del medi ambient i del territori, en mantenir la pagesia arrelada i en desenvolupar explotacions extensives (molt més respectuoses amb els residus i el territori)... la qüestió s'avindria molt més amb totes les parts interessades!

Perquè ho dic? Doncs, per la recent resolució del Parlament Europeu de fomentar i promoure el comerç just (canals de comercialització de productes del tercer món que certifiquen que els pagaments rebuts pels productors són molt més elevats que els proporcionats per altres empreses) tant en el sector públic com per que la Comissió Europea presenti un Recomanació a tots els països.

Veritablement serveixen les compres justes? Si es compleixen totes les condicions, Sí!

És senzill... Sí a una comunitat els paguem uns diners “justos” pels seus productes i per una simple regla de tres, anterior a la pretesa “globalització”, els cobrim les seves despeses de producció aquests diners es converteixen en guanys tant per ells com per la seva comunitat!

Ricard Monistrol