Sembla estrany... Com podem pensar en reduir l'augment del clima del planeta i permetre diversos desastres mediambientals. Com per exemple la contaminació del riu Groc de Xina, que ha perdut part del seu color original per un roig no gaire agradable...
Precisament, no fa gaires setmanes, el 22 d'octubre, va tornar a contaminar-se. Quasi 150 milions de persones beuen d'aquesta aigua i un 15% del camps de cultiu de Xina també en depenen.
Sense comptar amb les múltiples emissions de gasos i aigües sense depurar per part de masses fàbriques, amb brutals efectes sobre el medi ambient.
Però, si seguim amb el llistat no fa falta anar massa lluny... Com es pensa gestionar totes les deixalles del milers d'habitatges, quasi salvatges, que surten per tota la geografia espanyola. Penseu que es construeix més ràpid un milió d'habitatges abans que una gran depuradora.
O, les deixalles empresarials europees que sent massa cares de tractar són enviades a tercers països sota l'aquiescència de oligarquies governants sense ni un dit de front, però sí comptes bancàries ben proveïdes.
A més de les famoses “maquiladores” instal·lades en territoris on la legislació mediambiental és inexistent o no es fa complir. Bé! Sempre hi han excepcions... Els EUA van fer retirar diverses fàbriques a la frontera mexicana per danys mediambientals i epidemiològics! El problema és que se'n van anar més cap al sud...
Sense comptar amb empreses més “serioses” que per estalviar despeses en el tractament de residus, prefereixen anar-se'n a Àsia.
De totes maneres, potser una de les pitjors maneres de contaminació és la guerra... Quan EUA va voler provar el seu agent taronja al Vietnam (sic) no va voler saber res sobre els seus efectes. El pitjor? Avui dia, segueix sense reconèixer res... I, són uns quan milers de generacions els que han quedat afectats.
Ricard Monistrol
