29 de novembre, 2006

Palestins amb depressió...

Pot semblar una broma de mal gust... Però, segons un informe de Médicos del Mundo, la població de Gaza està sofrint una “depressió col·lectiva”. Hem de tenir en compte que la comparativa és basa en dades obtingudes en centres sanitaris abans i desprès de les “incursions” israelianes de càstig.

A veure, posem-nos seriosos, si reduïm fins al 32% l'accés a l'aigua potable, anul·lem l'arribada d'aliments frescos, es trenca la barrera del so a baixa alçada, afegim uns quants bombardejos i, per si fora poc, posem el màxim de “Check- Points” israelians en carreteres que condueixin als hospitals i a les clíniques (fins a 36 hores per arribar-hi!) que s'ha de demostrar? Què això empitjora les condicions de vida?

Doncs tindrem més del 80% de la població amb problemes... Tanmateix, el que em preocupa és el fet de donar aquestes dades com si formessin part d'una normalitat. Al cap i a la fi, EUA no els recrimina pas aquestes accions! Això sí, sempre i quan siguin per defensar-se...

Precisament, el fet que uns quants coets hagin matat a una dona israeliana (molt condemnable i lamentable!) pot donar dret a una operació de càstig d'aquest tamany?

Potser és el fet que els palestins sempre surtin com a un poble sense cap estat que els defensi (bé, a vegades tampoc serveix... Com per a exemple, el Líban) i que la seva democràcia tingui defectes (es vota a partits polítics “equivocats”).

D'aquesta manera, amb l'excusa de la seguretat, Israel rep el permís d'EUA per arrabassar el màxim de terreny amb accés a aigua i producció agrícola. A més, de manera sòlida... Amb murs de contenció i separació.

La raó? Molt senzilla, en un moment o altre s'haurà de formalitzar un estat palestí. Doncs que sigui el màxim d'inviable possible i, amb una mica de mala llet (sic), es declari una guerra civil que extermini el màxim de palestins...

Si us plau, que no donin l'excusa per no complir les resolucions de les Nacions Unides (tornar a les fronteres de 1967) depèn, que si es llegeixen en francès o anglès, la seva interpretació canvia...

Ricard Monistrol