Tot mantenint el caire caricaturesc del gag de “Polònia” sobre l'alegria del PP en saber trencada la treva d'ETA, paga la pena reflexionar com a ciutadà i periodista la seva actual actitud...
Per exemple, la proppassada setmana, el PP va anar canviant d'opinió conforme s'anaven afegint els seus desitjos al lema de la manifestació de Madrid (la de Bilbao, va restar ben clar que el “seu” Pacte per les Llibertats no vol saber res de qui li molesti per arribar al poder a Euskadi)...
Estranyament primer la paraula llibertat, desprès no negociació amb ETA... En tot cas, se li afegeix a la seva actitud totalitària, permetre que una bona gestió del terrorisme d'ETA els faci guanyar les eleccions espanyoles. En tot cas, el perill existeix, doncs si va ser el terrorisme integrista islàmic qui els va fer perdre el govern, per a ells és just que ETA els torni al poder.
Al cap i la fi, és un terrorisme hispànic, localitzat, proper... Més fàcil de manegar que no pas guerres a Iraq, armes de destrucció masiva o Guantànamos diversos.
Però, fins a quin punt pot afectar l'agressivitat del PP a Zapatero? D'una manera molt important... Ja des del primer moment qualsevol relliscada del President ha estat convenientment amplificada o qualsevol acció contrària a la moral catòlica versió COPE.
Tanmateix, aquesta mateixa rumorositat pot ocasionar un desgavell de cansament en els votants i fer que molt no vagin a votar... Precisament els més moderats. Per tant els més radicals podrien tenir el camp lliure per conduir el PP al govern.
