Seguretat alimentària mundial?
Tot considerant les accions “poc diplomàtiques” (per així dir-ho) del Robert Mugabe, president de Zimbabwe, que l'han enemistat amb ONG's, amb diversos països, amb grups de ciutadans contraris a la seva política i bastants més... La seva proposta de controlar quins aliments entren a Àfrica amb l'excusa de beneficiar les necessitats de la població s'ha de considerar....
L' Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, l'Agència Espanyola, l'Agència Catalana, sense comptar la d'EUA i la Panamericana. Però, a Àfrica, a part de les Nacions Unides i alguns governs, qui més controla les condicions sanitàries de les importacions alimentàries de tot el continent?
No és qüestió de cinisme... La crisi de les vaques boges va donar llum a pràctiques de creixement intensiu tot trencant el principi bàsic de la cadena tròfica, o, no fa gaires anys, un reportatge emès al “30 minuts” de Televisió de Catalunya, una empresa holandesa havia trobat la fórmula ideal d'engreix i tractament de pollastres, a més d'altres pinsos “proteïnics” destinats a altres animals i pràcticament sols detectables en un caríssim anàlisi de l'ADN.
Sense comptar com una salsa, composta per olis i greixos, va contaminar amb “Salmonel·la” (una bateria procedent de l'intestí de l'animal) els pollastres ja cuits i presentats ben embolicats i preservats a la zona de refrigerats del supermercat...
A més, l'absència de mitjans de comunicació potents que informin, sense una autoritat competent que controli i es comuniqui amb altres països i sense el coneixement adequat per part dels consumidors africans, què pot haver passat i no haver estat comunicat?
Ricard Monistrol
