Drets ciutadans

Segons José Antich, director de “La vanguardia”, afirma que l'únic dret que tenim els ciutadans a expressar la nostra protesta contra polítics i les seves polítiques són les eleccions parlamentàries... Siguin espanyoles o catalanes.

És a dir, si algú no està conforme amb la manera que el PP porta la seva política contra l'Estatut, el govern, el Parlament català i de manera bastant directe, també contra molts ciutadans catalans... Què s'esperi durant dos anys (o el que resti de legislatura) a protestar!

A veure, posem-nos seriosos... No podem parlar de que estem en una democràcia, per desprès fer-la servir sols a les eleccions. Estem d'acord que els nostres representants són els parlamentaris, però això no treu el fet que som ciutadans, no pas súbdits lleials i submissos, amb drets fonamentals tals com l'expressió, la manifestació...

El dret a la llibertat d'expressió està reconegut per la Constitució, per la Unió Europea, pel Consell d'Europa, per les Nacions Unides... Si un ciutadà vol expressar la seva protesta front un determinat líder, en té tot el dret.... Sigui a nivell solitari, en grup o en manifestació.

Sempre i quan, i en això consisteix la democràcia, es respectin certs límits per la convivència social.... Primer, una cosa és protestar, l'altra insultar, el resultat desmereix a tots els presents. Segon, mai s'ha de pensar en l'agressió com un acte de protesta, la paraula ha de prevaler, encara que sigui a crits... I per últim, NO s'ha de fer ús de la violència! Per un doble motiu: demostra que no seguim un comportament democràtic (som uns incompetents en la comunicació) i afavorim que els contraris, en aquest cas el PP, afirmin que estan perseguits i quelcom més...

Però, tanmateix no es pot comparar l'acte de campanya de Rajoy al Mercat Municipal d'Hospitalet, on els ciutadans van expressar els seus sentiments cap el PP que tirar-els ous o altres objectes. L'acte s'ha de condemnar de totes totes, qualsevol agressió corre amb el risc de provocar-els ferides... Al cap i la fi, en un prevalia la paraula (o la cassolada, je, je!), ningú té dret a condemnar-ho. En l'altra, les ganes de fer mal (sic).

Ricard Monistrol