Abans de tot, la intenció d'aquest article no és la de crear un fals paral·lelisme sobre la situació d'Irlanda del Nord i d'Euskadi en situacions polítiques i socials... Però, sí que vull fer una reflexió sobre els diversos actors que hi tenen cabuda amb ambdós processos.
Ahir mateix el Sinn Fein (suposat braç polític del IRA) va decidir en congrés extraordinari reconèixer a la policia i a la justícia d'Irlanda del Nord... Segons sembla, per la forta pressió personal i política de Gerry Adams.
Aquest acord, hem de recordar el context, possibilita que els unionistes radicals del reverend Ian Pasley estiguin d'acord en integrar-se en un govern conjunt. Possibilitat que estava suspesa desde fa quasi quatre anys.
Sense comptar que l'informe de la defensora de la policia (la nova, mixta entre catòlics i protestants) acusa a l'antiga de protegir terroristes unionistes i vulnerar una quants drets humans...
Sí passem al país Basc, tenim a una organització terrorista que per molt que Batasuna es vulgui presentar com a tal, no és veritablement un “braç polític”... En tot cas, funciona més com a suport socio-polític que altra cosa...
Perquè ho dic? Tot tenint l'innombrable conjunt de dades de diferència (existència de dos grups terroristes enfrontats a Irlanda del Nord, llei marcial, separació cerval de les dues comunitats religioses, etc.), qualsevol procés de pau portat a bon port sempre ha disposat de líders forts (Israel, Timor Oriental, Guatemala, Sud-àfrica.). Uns líders respectats per la seva comunitat tant pacífica com armada que han sabut dialogar, discutir... i arribar a la pau.
Existeix aquesta figura al país Basc en el cantó abertzale? Per ara no! A més, la pròpia estructura d'Euskadi amb el PNB, PCTV, Aralar, IU, PSE, PP entre d'altres no permet identificar una comunitat homogènia que pugui fer valdre el seu pes social. En tot cas, i tal com va demanar el propi Lehendakari Ibarretxe, crear una mesa de diàleg de TOTES les forces polítiques en un entorn totalment lliure de violència!
El fet, que ETA jugui al gat i a la rata en la seva treva demostra la total inexistència de cap possible línia política... Per tant, encara estem a anys llum de tenir un interlocutor abertzale que faci canviar les armes per la democràcia i que pugui negociar una rendició amb certes condicions de caire tècnic (amnistia o indult, per exemple...)
Ah! M'oblidava, al Regne Unit totes els partits democràtics van recolzar el govern en la recerca d'una sortida “negociada” al terrorisme sagnant present a cada dia a Irlanda del Nord!
