Desprès de la roda de contactes del PSOE amb la resta de partits del Congrés, s'ha arribat a un acord: no s'accepten a tràmit cap de les 5 propostes que fa el PP per “resoldre” el terrorisme, com per exemple tornar a perseguir salvatgement a tots els periodistes del diari “Egunkaria” i atorgar-lis les penes més dures possibles.
Tanmateix, una fita que desprès de que els tribunals no hagin trobat res en el cas, s'hauria de reprendre tipus “articles d'opinió amenaçadors de mort” penat amb 12 anys de presó!(sic!). Sense parlar de la resta.
Mariano Rajoy, paladí de la causa anti-Zapatero (el va acusar d'alta “traïció” a l'estat de dret) i anti-ETA, ha reaccionat tot acusant de totalitaris a la resta de partits polítics, per no deixar-los discutir en el ple del congrés les seves “constructives” propostes.
En certa manera Rajoy té raó, té tot el seu dret a “discutir” els seus plans. Però, encara tenen més raó, la resta de grups. El “fastigós” discurs de Rajoy el dilluns on va insultar i denigrar a la màxima magistratura de l'estat, per molt dret que pugui tenir, va trencar totes les normes i formes cíviques i d'educació que fins ara s'havien respectat en la democràcia lliberal occidental...
Per tant, paga la pena proporcionar una altra vegada una plataforma pública al PP per continuar promovent una actitud radicalment violenta (vol posar a la presó a tot abertzale) i plenament totalitària: o fas el que jo vull o et tractaré de discapacitat (molt inapropiades la seva frase sobre que feia falta quelcom més que tenir més de 18 anys i nacionalitat espanyola per ser president del govern).
Precisament, si Rajoy creu en la democràcia hauria d'acceptar que la resta de grups ja estiguin farts de sentir-lo. Al cap i a la fi, té tots els mitjans de comunicació a l'espera de les seves cridòries i soflames incendiàries (sobretot “El Mundo” i la COPE).