Prostitució sí, prostitució no...
A raó de l'estudi sobre la futura llei de regulació a Catalunya i que el ministre Caldera ha confirmat que les CC.AA tenen competències, val la pena aturar-se un moment.
Una mica de reflexió... A veure, certs sectors exigeixen la prohibició total de la prostitució, uns altres la legalització amb tots els ets i uts, i alguns deixar-ho tal com està.
Però fins a quin punt tenen raó tots qui opinen? Potser el millor és analitzar les causes del perquè una dona decideix exercir la prostitució (no parlo de l'infernal tràfic de noies enganyades, violades i obligades). Per exemple, la falta d'oportunitats laborals, el no accés a una formació adequada per trobar treball, una situació socioeconòmica que ha sofert un daltabaix...
Al cap i la fi, l'accés al seu cos es converteix en una font d'ingressos... Les que menys seran les noies que en funció de saber fer valdre el valor i la bellesa del seu cos, trauran un rèdit econòmic prou elevat com per saber deixar-ho quan “toqui”.
No obstant, cap d'aquests casos se salva de l'agressió psíquica que significa mantenir relacions sexuals mecàniques amb desconeguts que “prèviament” han pagat una quantitat... L' ús continuat d'aquest “serveis” pot desembocar en afectacions psíquiques importants, sense comptar amb possibles infeccions venèries.
Quines solucions es poden aplicar? La primera de totes, és la de no promoure la prohibició total sense oferir a totes les dones unes perspectives de futur (formació, feina estable, habitatge accesible... ). La segona, i veient que la primera és massa complicada, oferir la possibilitat de legalitzar la seva situació, amb accés a uns locals adequats (sobretot en preu assequible) i dignes gestionats per elles mateixes (tot protegint-les de possibles “xulos” o màfies).
Però, sobretot, oferir a qui vulgui legalitzar la seva situació, veritable suport oficial per sortir-se'n... I, a les que, per mil raons, vulguin continuar, una protecció tant física (policia protegint-les i assessorant-les) com mèdica continuada i regular. Més val que es puguin retirar amb una pensió prou digna, que no pas greument malalta per falta d'informació.
En el fons, la dona encara és considerada una mercaderia molt bella... Si es promogués de forma més efectiva l'igualació en dignitat i drets (ara per ara, no pinta gaire bé)... Moltes dones no haurien de donar aquest pas.
Ricard Monistrol
