Posem accents...
En anteriors articles he criticat les accions d'Israel per desproporcionades, amb el consequent risc que se'm qualifiqui d'antisemita i de voler la desaparició d'Israel...
Tanmateix, a “La Vanguardia” cert personatge criticava a persones d'esquerres que en la seva joventut lloaven a Israel i la seva política de “Kibutz”... I que ara s'havien transformat en furibunds anti-semites (sic!)...
En certa manera m'identifico en aquests insults, de més jove admirava (i encara admiro) com Israel havia aconseguit reunir gestió comuna d'uns béns agroalimentaris, la individualitat de cadascun dels seus integrants i el bell concepte que tenien de viure en comunitat amb respecte per altri.
Ara, no puc dir el mateix dels ultra-ortodoxos que amb grans subvencions del govern israelià i molts sense coneixements tècnics, s'han instal·lat a Cisjordània no com a “Kibutz”, sinó com a defensors a mort d'una terra que consideren sagrada i que no pensen cedir als palestins...
Tanmateix, recolzo la seva ràbia pels diversos atemptats on dotzenes de civils han mort i centenars han restat malferits (una situació que ara s'Imposat com una mena de pa de cada dia a Iraq...).
Subscric que les declaracions del President d'Iran exigint la desaparició d'Israel no ajuden gens a la co-existència pacífica amb la resta de veïns àrabs poc donats a compartir interessos regionals (al cap i a la fi, Israel juntament amb Palestina són les úniques veritables democràcies de la zona).
Però, també és cert que Israel sentint-se recolzat per uns EUA cada vegada menys donats a parlar de pau, però si de guerra (versió preventiva o defensiva), no han esmenat en cap moment la tècnica de terra cremada, amb civils inclosos, al Líban i a Gaza o l'expropiació forzosa de terres i de recursos hídrics a Cisjordània.
On mitjançant l'excusa del mur de protecció s'estan dividint poblacions, terres de cultiu, famílies i, de forma negligent (check-points) deixant morir joves dones embarassades que no van poder arribar a temps a l'hospital...
Petites històries de mort, dolor i ràbia que desemboquen en la victòria d'una grup tan estranyament polític com terrorista (atemptats suïcides contra civils) anomenat Hamas.
Un conjunt de fets, que afegeixen a la repressió d'uns centenars de palestins cada dia (ara ja centenars de milers), també, la destrucció d'infraestructures i d'habitages.
No obstant, hem de destacar com els israelians amb els seu desig de seguretat sense miraments (a la manera de Bush) han esborrat les esperança d'una vida millor a massa població... I la desesperació no és gens positiva per la pau!
Potser algú, en llegir-me seguirà dient que cerco la destrucció d'Israel, però us puc ben assegurar que si volen viure tranquils amb Palestina, amb el Líban, amb Síria... no poden pensar en el seu exèrcit com a únic element de “diàleg”...
S'han de cercar solucionar de forma pacífica les causes del “terrorisme”, que no pas per dialogar quedaran pas com uns covards!
Ricard Monistrol
