De polítics i de pobresa (en tots els sentits)

Hi han diverses menes de pobresa, però sobretot es divideixen en dues menes: les que la sofreixen i les que l'apliquen. De la primera en parlarem, de la segona per ara no... (tot arribarà)

Quan un organisme pretesament “independent” tal com l'Organisme Regulador de les Telecomunicacions del Regne Unit (Ofcom: http://www.ofcom.org.uk/) prohibeix una campanya de publicitat per veure “motius polítics” entremig, pot semblar normal, és l'anomenada separació anglosaxona (i amb certes reticències a la resta d'occident) de política i de publicitat.

Però quan la campanya que han prohibit tracta sobre la pobresa, la qüestió es complica... “Make Poverty History” (porteu la pobresa a la història) és el nom de l'esmentada i prohibida publicitat:
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/09/13/comunicacion/1126607744.html

Els motius, segons l'organisme regulador, es deuen a que la campanya, amb “clars” motius polítics segons informen, exigeix al govern britànic que canviï la seves polítiques envers el “tercer món”: tals com les de relacions comercials amb els països de pobresa manifesta (com, per exemple, no deixar que les multinacionals s'aprofitin de la població, veure cas petroliera Shell a Nigèria...), o que s'ajudi a reduir o anul·lar el seu deute, i que s'augmenti l'ajuda al desenvolupament...

S'ha de reconèixer que “legalment” la decisió es basa en la norma britànica de Comunicacions de 2003 (molt apropiada al tarannà de Tony Blair, ara que vol fer “canvis” a la Convenció Europea de Drets Humans) i que prohibeix fer campanya cercant canviar lleis i voler influir en les decisions del govern britànic o d'altres governs (una norma molt oberta).

En certa manera, que darrera d'aquesta campanya: “un nen és mor cada tres segons” estiguin diverses actrius i actors famosos, més de 500 organitzacions i milions de lliures aportats per les pròpies agències publicitàries dóna més reforçament a la meva idea que existeixen moltes formes de pobresa adquirida i soferta: una d'elles, precisament, cerca prohibir la seva existència...

Ricard Monistrol