La pasta és “definitivament” xinesa
Per fi la ciència ha acabat una discussió de caire gastronòmic-polític que posava a Itàlia, gran productora i consumidora de pasta (segons diuen tenen una varietat per cada dia de l'any, igual que els francesos que semblen tenir un formatge diferent per cada dia) com a gran inventora i encetadora del sa costum de menjar pasta (hidrats de carboni complexos). Uns científics xinesos han trobat uns fideus fets de mill de fa 4.000 anys (Itàlia encara no existia com a tal).
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/13/ciencia/1129197005.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/13/ciencia/1129197005.html
Una anècdota, potser si. Però, té molt a dir sobre Xina com a futura hiperpotència o megapotència mundial (aquest terme en principi sols és reservat per a EUA). Analitzem-ho: la falta d'unes condicions apropiades de respecte als drets dels treballadors i un bon múscul de potència exportadora subvencionada, ha donat com a resultat, que la UE hagi demanat limitar les importacions tèxtils de Xina, sota pena d'aniquilar de cop diversos sectors econòmics (EUA també té coses sobre el tèxtil i Xina). O, com també se'n parla, de la gran demanda de matèries primeres incloent-hi combustibles que té Xina. En definitiva, s'ha de comptar amb la seva competència. Sinó fixem-nos amb el que diu la OCDE:
Posem un altre exemple, segona sortida tripulada a l'espai de dos “taikonautes” (denominació xinesa d'astronauta):
O la creació d'un estàndard propi de DVD de segona generació en comptes dels dos que estan en plena baralla a nivell mundial (HD-DVD vs Blu-Ray Disc):
No són els únics exemples, penseu que en diversos informes estratègics de futur, EUA considera a Xina en un futur molt proper com l'adversari a la seva hegemonia ultralliberal i de passada creuada (la novena?) integrista cristiana a nivell mundial. Espero que EUA es conformi amb fer-li la “punyeta” amb el comerç, perquè sinó...
Ricard Monistrol
