Trets contra pedres, dones i nens palestins morts per culpa d'un tanc israelià, famílies iraquianes mortes pel simple fet de ser en el lloc i el moment inoportú, casaments a Afganistan bombardejats per “confusió”, ciutadans detinguts sota una concepte vague de “combatent”... Sense comptar l'autorització de formes de tortura “encobertes” a EUA, en casos perillosos per la seguretat nacional
En aquest aspecte, a Israel ja han superat aquest debat, doncs el seu Tribunal Suprem autoritza la tortura en casos de vida o mort (sic!)...
No obstant, qui decideix quan és un assumpte de vida o mort? O un assumpte de seguretat nacional?
Però, i la democràcia? No és una simple pregunta retòrica... Fins a quin punt, quan moren ciutadans desarmats, se'ls deté indefinidament sense dret a ser portats davant un jutge o simplement es destorba el seu desenvolupament personal i social, es pot dir que l'estat que, per passiva o activa, permet aquestes situacions es democràtic?
Una de les definicions més clàssiques de la democràcia lliberal és la concepció d'igualtat. Totes i tots som iguals davant la llei, la societat i el govern, per tant qualsevol vulneració dels seus drets ha d'estar fonamentada jurídicament en la constitució i el codi penal.
Sols un exemple de tal situació, Israel disposa d'un instrument anomenat “detenció administrativa” que permet detenir, normalment, a palestins un temps indeterminat sense tenir que acusar-lo penalment... Això, no seria possible amb un ciutadà israelià!
O, la pròpia situació de Guantànamo o dels diversos centres de detenció i ... situats al voltant del món, que permeten delimitar la situació d'extraterritorialitat dels detinguts. És a dir, no estan coberts per les garanties jurídiques presents al territori d'EUA.
Tanmateix, el pitjor és que són les pròpies democràcies qui estableixen fronteres en els drets humans, no pas altres de “menys” curosos.
Ricard Monistrol
