Cap a l'igualtat de les dones?
El govern espanyol està discutint sobre la futura llei de la igualtat i que hauria de promoure d'una “vegada pet totes” (ja veurem!) la igualtat de fet entre home i dona...
Per ara, s'obligarà a les empreses de més de 250 treballadors a aplicar polítiques actives d'igualació, no serà el cas de les de menys treballadors. Però, si que TOTES les empreses hauran de negociar, discutir i promoure mesures dins els convenis col·lectius.
Tanmateix hi ha un tema de fons que sembla no tenir aturador: la duració de la jornada laboral. Dues hores per dinar o t'hauries de quedar perquè sinó pot semblar que no compleixes amb les expectatives de l'empresa... després s'arriba a casa a hores no gaire adequades per compartir un espai de convivència ni amb la parella ni amb els fills.
En el fons sembla que tot es redueix a una política “molt” igualitària... Si la dona vol igualtat haurà de fer tot el que fa un home “exemplar” (sense família o sense gaire contacte amb ella, és clar) sense tenir en compte si cap dels dos (dona i l'exemplar home amb família) voldria conciliar la seva vida “diària” amb els seus estimats.
O, per exemple, si la dona vol una carrera professional adequada a les seves expectatives acadèmiques, s'haurà de plantejar o el sacrifici personal o si vol família. En aquest últim cas, el més segur, és que l'empresa no la tingui en compte per cap ascens ni millorament laboral.
Bé, no fa falta continuar, m'aposto que més d'alguna de les nostres lectores ens podrien explicar de més grosses...
Ricard Monistrol