Execució de Saddam Hussein, atemptat d'ETA a la terminal T4 de Barajas... Què tenen de comú? La necessitat, irracional, de castigar en un cas al dictador i en l'altra al govern espanyol.
Ehem! Pot semblar a primera vista que cada acció no tenia la mateixa intenció! Però, si comproveu l'odi que es va desfermar, per part dels presents, cap a una persona a punt de ser assassinada per l'estat o l'excessiva potència de la bomba en un lloc tancat... Podreu veure com existeix un denominador comú: l'autoritat d'ambdós bàndols per determinar qui viu o mor.... és a dir, el total odi a un dels principals drets fonamentals: el de la vida. No s'hi val excusar-se amb un judici “just”.
Tanmateix, en ambdós casos, no sols menyspreen el dret a la vida, també altres drets fonamentals ... En el cas d'Iraq, sols fa falta comprovar els milers de morts, i les tortures, que han provocat les tropes d'EUA en nom d'una pretesa llibertat o la violència sectària que assola a la població civil, incloent-hi en els assassins a esquadres de la mort formades pels mateixos policies que haurien de protegir-los.
En el cas d'ETA, no s'ha val a dir que ja havien avisat... Col·locar una bomba de tal magnitud té una clar missatge de mort i destrucció, no pas d'avís per a navegants!
Estem d'acord, que al igual que l'IRA, no es volgués entregar les armes fins que s'establís una taula de diàleg polític (no pas militar) amb Herri Batasuna. Però, tot separant clarament l'acord democràtic (és a dir, del conjunt de la població d'Euskadi o inclús el d'Euskal Herria) de l'acord militar, que és el de renunciar a la violència i, a canvi, atorgar l'amnistia a tots (o quasi tots) els terroristes empresonats.
Per tant, ha de restar clara una qüestió: no es poden imposar unes idees (per molt justes que siguin) per la força... Això val tant per ETA com per EUA.
Sense comptar, que amb Saddam Hussein, tenien un presoner que poc podia fer per desequilibrar o equilibrar l'Iraq actual... Però, ara, alguns ja disposen d'un màrtir!
