Les lògiques de la pobresa a Espanya...
Un recent informe de la ONG Médicos del Mundo denúncia com la pobresa s'ha instal·lat als col·lectius d'immigrants (sobretot sense regularitzar), prostitutes i drogoaddictes. Càritas denúncia com la pobresa s'ha rejovenit i s'ha feminitzat... Preferentment en mares amb fills, és a dir, famílies monoparentals.
Per un altre cantó, s'edifiquen més habitatges a Espanya que en el conjunt de diversos països europeus, però amb un petit detall sense importància: els preus no paren de pujar... Lògica especuladora!
Molts treballs industrials desapareixen per una pura qüestió de lógica empresarial bastant freda: anem on hi hagi una mà d'obra més bé de preu!
S'imposa el sector serveis, una pura lògica d'un país servicial que vol convertir-se en el paradís europeu de les persones de la tercera edat (Múrcia, València, Andalusia...)
Altres lògiques afecten inclòs a les capes més ben formades de la societat, joves amb impressionants expedients acadèmics i, pitjor encara! Amb intencions de dedicar-se a la recerca! poden resultar afectats per la endèmica falta de fons públics i privats, tant a Catalunya com a Espanya. Això sí! Sembla que la recerca en biomèdica se salva, per ara, de rebre bastonades.
No parlem dels famosos mil·leuristes, diplomats i llicenciats que amb un sou de 1.000 €, no els dóna la gana, contra tota lògica, de considerat-se pobres d'esperit! I per tant, fan que amb tota lògica el seu consum cultural en cinemes, restaurants, museus i teatres... fan que aquests sobrevisquin!
M'he deixat pel final el tipus de lògica que s'imposa a totes les persones per sota del llindar de la pobresa del primer paràgraf. Aquesta és de màxim vols, base de la nostra societat. És a dir, una llei de la oferta i demanda, pur capitalisme salvatge, que no considera persones sinó elements de consum i creadors de plusvàlues. On la selecció darwinista de les espècies, per ara, la guanya el Homo Speculari (espècimen que vivia abans en la selva de la Borsa i dels Fons d'Inversió i ara s'ha mudat al sector imobiliàri, una altra selva, però molt més salvatge!)
Ricard Monistrol
