De llibertats i d'ingressos
Fa pocs dies que la UE ha encetat negociacions amb Turquia a fi d'establir les condicions necessàries per la seva plena adhesió al selecte club europeu.
Turquia tot reconeixent-li els seus esforços per apropar-se al respecte del drets fonamentals, encara li falta molt de camí. Encara que ara, sobretot, hauria de demostrar més tolerància i comprensió: Hrant Dink, editor del diari Agos (http://www.agos.com.tr/ té una versió en anglès) i columnista del diari Birgun, tots dos turcs, ha estat condemnat a sis mesos de presó per haver “proposat” restablir relacions diplomàtiques amb Armènia. Delicte? Insult a la pàtria...
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/07/comunicacion/1128677688.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/07/comunicacion/1128677688.html
Tanmateix, la qüestió ve de llarg... Es remunta al segle XIX, encara sota l'imperi otomà, encara que el pitjor per al poble armeni va venir durant i desprès de la Primera Guerra Mundial, desprès de diverses acusacions de col·laboració amb l'enemic durant la guerra: deportacions massives, camps de treballs forçats, tortures, execucions massives... van matar en 28 anys al voltant de 1.500. 000 persones d'ètnia armènia. Per a més informació us recomano una web de Racó Català, Pàgina de la història:
http://www.racocatala.com/seglexx/h-1920armenia.htm
http://www.racocatala.com/seglexx/h-1920armenia.htm
Turquia tot reconeixent actualment (abans negava sistemàticament qualsevol abús) que van morir armenis, s'excusa en nombre i data, “sols” 100.000, entre 1915 i 1916, i tot com a resultes d'una expulsió forçada per la seva col·laboració amb els russos.
Qualsevol democràcia de tall lliberal (en el sentit de protecció i respecte a les minories) passa per donar veu a tots aquells que discrepen i a perdre la por a parlar del passat (fa pocs temps que ens comencem a aplicar aquesta recepta, no sense resistències...). Ans al contrari, la por del govern passarà a ser la mesura que controlarà qualsevol expressió dels ciutadans, per moltes altres mesures democratitzadores que s'apliquin, sempre restarà la “por”...
Ricard Monistrol