A part de morts, contaminació per fòsfor blanc i urani empobrit, de mines i bombes sense explotar existeix una altra greu conseqüència de l'operació alliberadora dels EUA i dels seus amics: els exiliats!
Segons dades d'ACNUR (Alt comissionat de Nacions Unides pels Refugiats) cada mes surten esfereïts de casa seva entre 40.000 i 50.000 iraquians uns cap a lloc més tranquils del país, 1,7 milions de persones. Però la majoria a altres països: Jordània, Síria, Líban (també amb problemes), Egipte, Turquia... més de 2 milions!
Tal com diu l'ACNUR, no es veia un èxode tant gros des de la creació d'Israel. Encara, que algunes veus, ja diuen que el superarà de llarg.
Per ara, 1 de cada 8 iraquians ja no viu a casa seva... Primer per culpa de Saddam, ara pels EUA. No em cap dubte que aquest pas, la violència sectària i la oficiosa “guerra civil” acabaran d'expulsar a uns quants més, sí és que no els mata algú primer.
De lluny, sembla poca cosa, però no cal anar massa lluny per seguir la història de vida dels milers d'exiliats republicans que van haver de passar-la molt magra quedant-se a Europa en plena guerra mundial i tot sabent d'un règim prou assassí a Espanya que no deixava a cap democràta sencer.
Sense comptar, com en tota guerra, la total falta de recursos d'uns ciutadans qua van veure de la nit al dia, desaparèixer tot el seu patrimoni i la seva feina.... 60 milions, segons l'ACNUR farien falta per no veure com s'enfonsen encara més en la misèria tant moral com física.
